21 de desembre de 2006

Anasagasti, besarkada bat*

Iñaki Anasagasti va publicar aquest dilluns i dimarts dos articles interessants a les pàgines de Diàleg de l'Avui titulats Abertzales catalans I i II traduïts d'un text escrit en espanyol que fa més d'un mes que es pot llegir al bloc personal del polític basc.
Per què és interessant aquest text? Doncs perquè segueix la línia marcada per molts polítics i analistes polítics propers al denominat nacionalisme català que no han paït que ERC fes el que CiU volia fer, pactar amb el PSC el nou govern de la Generalitat. La seva és una mirada basca, però també i molt significativament madrilenya. És basca perquè ell és basc i milita al PNB, però és madrilenya perquè l'escriu des de Madrid, on treballa com a senador. Aquesta última dada s'ha de tenir en compte ja que durant l'anterior legislatura va ser diputat del congrés espanyol i va ser "company de feina" de Joan Puigcercós.

La tesi d'aquests dos articles és que ERC ha passat de ser el defensor màxim de la independència de Catalunya al garant de l'autonomisme més light. Anasagasti, com no, mima el seu partit referent a Catalunya, CiU. En moltes coses té raó. Esquerra està diluint les seves reivindicacions de més autogovern per fer, segons ells, un desplegament progressista de l'Estatut. Però també es nota un ressentiment contra ERC que segurament s'arrossega per unes males relacions amb aquest partit al Congrés dels Diputats. I si hi ha arguments més que evidents per dir que Anasagasti té raó en moltes coses, no podem obviar que també trobaríem molts exemples per demostrar que CiU és i ha estat un partit summament contradictori a l'hora de moure's dins els maleïts eixos nacional i social. Cal recordar-li al senyor Anasagasti que el seu sí que és un partit independentista, però que CiU mai s'hi ha proclamat? I que malgrat això la majoria de votants de l'esquerra abertzale basca abans de votar-los a ells com a alternativa han preferit el vot nul o donar-lo a IU-EB? El PNB té clar què vol pel País Basc i com aconseguir-ho i a més d'intentar donar lliçons a Esquerra estaria bé que també fessin algunes classes de resistència política als seus "socis" catalans.

Però, per sobre de tot, sí quelcom té de positiu aquest debat encès sobre el nacionalisme no espanyol que atia Anasagasti és que manté la flama viva. Potser de tant jugar amb foc acabarem cremant-nos, però és millor l'escalfor d'aquest debat que el fred d'una hivernada reivindicativa.

* "besarkada bat" significa "una abraçada" en èuscar.