6 de novembre del 2006

Montilla President

Aquí comença una relació amb el món el bloc que espero que sigui llarga i profitosa. I comencem, com no, amb el tema que ens pertoca. Aquí al costat tenim l'home que, si no hi ha novetats d'última hora, presidirà la Generalitat de Catalunya.
Davant la impossibilitat que la candidatura que vaig votar pugui proclamar el seu candidat a president, la veritat és que el que menys m'importa és qui ocuparà la cadira de president.
Avui hem pogut sentir la veu d'aquells qui s'han mostrat obertament irritats perquè qui ocuparà aquest càrrec no serà Mas sinó Montilla. Aquesta irritació és una mostra monumantal de falta d'estima per la democràcia quan s'ha justificat intentant deslegitimar que el líder de la segona força del país no pugui governar-nos. A mi, personalment, no m'agrada que sigui Montilla qui presideixi la Generalitat, però si no m'agrada ho dic, i ja està. Això de fer servir l'argument que qui gaunya les eleccions és qui ha de governar és, per sobre de tot, un argument antidemocràtic. Mas ha intentat formar govern i no se n'ha sortit, malgrat haver guanyat clarament les eleccions. O és que potser preferim que Mas encapçali el debat d'investidura i que tots els altres partits votin que "no"?
Tampoc és de rebut dir que qui governarà ho farà perquè només vol el poder. És clar, o és que resulta que els partits es presenten a les eleccions per fer de floreros al Parlament. Bé, sí, el PC (Partit Ciutadania) és aquest tipus de partit. Però els altres 5, tots ells, aspiraven a governar.
I així podríem anar trobant tantes justificacions com faci falta per dir que aquest govern és tan legítim com qualsevol altre que fos possible. Aquest és el sistema electoral que tenim i a qui no li agradi que s'hi posi fulles.
Esquerra, personalment, crec que li hauria estat més profitós anar-se'n a l'oposició. Si mai ERC vol realment presidir la Generalitat i substituir el PSC com a partit "catalanista i d'esquerres" el que crec que no havia de fer és pactar amb ells. Ja sabem que les armes que tenen els socialistes són molt potents, quan de governar es tracta. Possiblement, des d'un punt de vista catalanista, el pacte amb CiU també semblava més bonic. Però no ens equivoquem, si no ha estat possible no és només culpa d'ERC, sinó també de CiU que ara recull els fruits de la seva actitud hostil abans del 2N.
I aquells que diuen que si ERC hagués dit que tornaria a pactar amb el PSC no hauria tingut 21 diputats, per què no ens diuen que si en Mas hagués dit que la seva primera opció hagués estat intentar fer en Montilla Conseller Primer potser hauria tingut menys diputats que els socialistes. Oi que tot depenia dels resultats? Doncs...
Deixem-nos estar de fal·làcies. Si no ens agrada qui serà el president de la Generalitat, o quins partits li donaran suport, no fem servir arguments poc democràtics. Podem dir que una opció no ens agrada, o que potser no serà el millor per un o altre partit, fins i tot que no serà el millro pel país. Podem dir que potser hi haurà més o menys mala maror o millors o pitjors relacions amb el govern espanyol. També podem dir que això trenca per molts anys les relacions entre CiU i ERC. D'acord, podem preveure moltes coses. Però si no ens adonem que té tot el dret el senyor Montilla de presidir la Generalitat i que, fins i tot, és una opció del tot lògica, tenint en compte els resultats, tenint en compte que l'obra de govern anterior va quedar a mig fer i tenint en compte tot el que s'ha dit durant la campanya electoral és que tenim un pà a l'ull.