En les eleccions de demà passat, la gent bàsicament haurà de triar entre dues grans maneres de mirar la política. Però quines són aquestes dues? La divisió més antiga és aquella que diu que estem davant de les dretes i les esquerres. Així ha estat tradicionalment com s’ha anat a votar. Ja se sap que a Catalunya els tres partits d’esquerres serien els que van firmar el Pacte del Tinell i que van començar a governar a finals del 2003 i el de dretes són les formacions del bipartidisme que hi havia just abans, en què el PP donava suport a CiU. Però ara resulta que hi ha una colla d’intel·lectuals, tots ells de dretes, que diuen que això de les dretes i les esquerres és una mentida i que tots els partits són iguals. És curiós que ho diguin només aquells qui voten a CiU o al PP. Però sí que tenen una bona part de raó, perquè el cinisme, que és allò que critiquen de les esquerres, és bàsicament el mateix que practiquen els de les dretes.
Per tant, potser aquesta divisió no ens serveix i hauríem de distingir entre catalanistes i no catalanistes. Però, és clar, ara resulta que aquest frontera tampoc existeix. És del tot etèria quan fins i tot Josep Piqué se’n proclama, de catalanista. I no només això, sinó que l’únic candidat que té un origen no català en fa bandera i, a més, el denomina com a catalanisme social. Així que tampoc podem anar a votar o catalanisme o espanyolisme.
Potser l’alternativa, seria, doncs, parlar de nacionalistes i no nacionalistes. Però, una vegada més, ens hem quedat sense la possibilitat de triar entre aquestes dues opcions. Si ara resulta que el nou Estatut diu que alguns diem que som una nació. I l’únic partit que es proclama nacionalista diu que l’Estatut ja reconeix que som una nació, quin sentit té continuar dient-se nacionalista.
Així doncs, si no hi ha ni esquerres ni dretes, ni catalanistes ni no catalanistes. I si a sobre tots els partits són igual de nacionalistes, què diferencia de veritat els partits? Per què n’hem de votar un i no un altre? No seria més lògic agafar les cinc paperetes, doblegar-les per la meitat i triar-ne una a l’atzar?
Doncs no, buscant bé encara hem trobat una diferència entre partits. Si ens hi fixem bé, veurem com encara som a temps de triar entre partits dependentistes, per un cantó, i un d’independentista per l’altre. És allò que realment distingeix els partits que es presenten a aquestes eleccions. Ara podem escollir si volem continuar votant els partits que ja els va bé que continuem sent masovers de les nostres pròpies terres o bé l’únic partit que defensa que la terra ha de ser de qui la cultiva.
Per tant, potser aquesta divisió no ens serveix i hauríem de distingir entre catalanistes i no catalanistes. Però, és clar, ara resulta que aquest frontera tampoc existeix. És del tot etèria quan fins i tot Josep Piqué se’n proclama, de catalanista. I no només això, sinó que l’únic candidat que té un origen no català en fa bandera i, a més, el denomina com a catalanisme social. Així que tampoc podem anar a votar o catalanisme o espanyolisme.
Potser l’alternativa, seria, doncs, parlar de nacionalistes i no nacionalistes. Però, una vegada més, ens hem quedat sense la possibilitat de triar entre aquestes dues opcions. Si ara resulta que el nou Estatut diu que alguns diem que som una nació. I l’únic partit que es proclama nacionalista diu que l’Estatut ja reconeix que som una nació, quin sentit té continuar dient-se nacionalista.
Així doncs, si no hi ha ni esquerres ni dretes, ni catalanistes ni no catalanistes. I si a sobre tots els partits són igual de nacionalistes, què diferencia de veritat els partits? Per què n’hem de votar un i no un altre? No seria més lògic agafar les cinc paperetes, doblegar-les per la meitat i triar-ne una a l’atzar?
Doncs no, buscant bé encara hem trobat una diferència entre partits. Si ens hi fixem bé, veurem com encara som a temps de triar entre partits dependentistes, per un cantó, i un d’independentista per l’altre. És allò que realment distingeix els partits que es presenten a aquestes eleccions. Ara podem escollir si volem continuar votant els partits que ja els va bé que continuem sent masovers de les nostres pròpies terres o bé l’únic partit que defensa que la terra ha de ser de qui la cultiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada