28 de novembre de 2006

Un president autonòmic

Per fi els analistes polítics diuen pel seu nom allò que ha estat sempre així: Catalunya és una autonomia. I el president de la Generalitat és un president autonòmic. També ho van ser Pujol i Maragall i ho hauria estat Mas. Perquè, realment aquests analistes creuen que canvia res si Montilla diu que deixa de banda les identitats per fer gestió? Oi tant que és més bonic sentir discursos identitatis, en què es parla dels nostres símbols, els nostres orígens, els nostres trets distintius, etcètera. No només crec que és més bonic, sinó que estic convençut que Catalunya és una nació i ho ha de procalamar als quatre vents. Però és que arriba un punt en què cansa donar tantes explicacions, d'intentar convèncer els espanyols que no som com ells. Res no canvia ara perquè el tracte que rebrem d'Espanya serà el mateix de sempre: el de la submissió. I tampoc ha millorat molt la situació des que es va aprovar l'Estatut. En tot cas, i si és veritat que és molt millor que l'anterior, hauríem de dir que Montilla serà el president de la Generalitat amb més poder de la història, oi? No quedàvem que l'Estat seria residual a Catalunya?
El que sí que ha canviat és que allò que dissimulàvem amb paraules grandiloqüents, gestos simbòlics i rebequeries institucionals ara desapareixerà per donar pas a la fredor gestora d'un president que no s'amaga del que és: un president autonòmic i autonomista. Si realment aquests analistes no volen un simple president autonòmic potser haurien de començar a preguntar-se si no val més la pena gastar energies per aconseguir, d'un vegada per totes, deixar de ser una simple autonomia.

1 comentari:

Lluís ha dit...

Estic totalment d'acord. El que m'entristeix més, tot hi reconeixent el treball del President Pujol, és haver-me cregut durant molts anys, 23 per ser exactes, que Catalunya avançava cap a l'alliberament nacioanl i que la majoria erem nacionalistes, quan realment no podem trobar cap diferència important entre posem pel cas Castella i Lleó i Catalunya en el seu desenvolupament, creixement i benestar. Aquests darrers anys han servit per veure realment on som i què estan disposats a fer els que durant 23 anys van enganyar-nos amb el seu discurs nacional. Com a exemple el Pacte de la Moncloa.