7 de novembre de 2006

La dura vida de Consellera


Publicat a El Ter en el número de novembre.

En el moment que es publica aquest article, els catalans ja hem anat a votar. En el moment que es redacta aquest text, tots just estem en la primera setmana de campanya. Per tant, encara no podem parlar dels resultats. Però sí que podem parlar del passat. En una visita al CAP de Torelló, una més de les que toca a principi de curs de Llar d’Infants, vaig trobar sobre la taula un escampall de SALUTcatalunya, l’“Informatiu del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya” del març de 2006. Com aquell qui agafa l’Hola vaig començar a fullejar-lo fixant-me en les fotografies. No calia ser gaire viu per adonar-se que la persona que més vegades hi apareix és aquella dona de pèl rinxolat i ulleres de pasta. És la Marina, no la Rossell, encara que s’hi assembli, sinó la Geli. O sigui, l’Honorable Consellera de Salut.
Sempre que ens mirem aquestes revistes de consultori, acostumats a les Obregón (Ana), Ortiz (Letizia) i Quintana (Ana Rosa), tendim a fixar-nos en la vestimenta. En aquest cas no som menys i ens rendim doblement al costum (“costum” d’acostumats i “costume” de l’anglès que vol dir “vestit”). Fent un repàs al seu vestuari podem comprovar com és extens. I és que en 25 fotografies, de les 30 que hi ha a la revista, apareix amb més d’una dotzena de modelets diferents. Habitualment vesteix una americana, només en una apareix amb un jersei de coll de barca panxuda. Majoritàriament són de color fosc, tot i que també n’hi trobem de vermelles, blaves o de color mostassa. Curioses les fotos de les pàgines 20 i 21 ja que són la mateixa americana, però una de color vermellós i l’altra grisós. En la fotografia que apareix amb jersei veiem com, en realitat, s’ha tret l’americana que s’entreveu penjada a la cadira. I si ens hi fixem bé, veiem com aquest mateix jersei és el que habitualment porta sota les americanes. Pel que fa als complements, sol dur collarets, que a voltes són llargs, d’aquells que arriben a mig tòrax, i a voltes són més curts. També combina les arracades penjades amb les més petites.
En definitiva, en cap dels actes que apareix va vestida de la mateixa manera. No sabem si la senyora Geli aspira a tornar a ser Consellera, però segur que una mica de mandra sí que li deu fer. Que les futures conselleres s’ho pensin dues vegades i que reflexionin si podran suportar la tensió d’haver de tenir a punt els modelets per sortir als àlbums de fotos, perdó, als “Informatius” de paper del seu Departament. I quan em disposava a començar a llegir el contingut d’allò que havia fet un dels Departaments més importants del meu govern, la doctora em va cridar a consulta. Aquell dia tocava vacunar dos dels xics de casa.