Els errors d'Esquerra

Diuen que el fet que Esquerra faci Montilla president de la Generalitat de Catalunya és i serà un greu error. El temps ho dirà. Si després d'aprovar-se l'Estatut el president Pujol va dir que ningú es va agradar, paraules repetides llargament pel mateix Carod, és segur que davant aquestes eleccions cap dels 4 principals partits s'hagin agradat.

Esquerra ha reafirmat una aposta, la de l'antiga olivera, recordeu?, que fa olor de convertir-se en l'oli que engrassarà la política catalana durant molts anys. Es posa com exemple l'Ajuntament de Barcelona en què allà ja no es parla ni d'enteses ni de tripartits, sinó de socis de govern. Aquesta entesa fa pinta d'haver de durar molts anys i Esquerra s'ha hipotecat, molt lícitament, en un de les dos eixos (per no dir-ne front).

Però és que, a més, el govern de la nostra comunitat autònoma no deixarà de ser un ajuntament però una mica més grandet. Així ho ha estat sempre. El nou Estatut no passa de ser una Carta Municipal a l'engròs. Recordem que és una llei orgànica del Congrés de Diputats espanyol. I això, sincerament, no hauria canviat gaire si ERC hagués fet president a Mas. Però precisament per això, perquè l'Estatut serà molt difícil de desplegar plenament, potser ERC hauria d'haver anat a l'oposició i facilitar que fossin convergents i socialistes qui s'empotressin contra el mur de Madrid. Molt probablement ERC hauria guanyat en credibilitat i d'aquí a tres o quatre anys hauria aconseguit un dels seus principals objectius, convertir-se en la segona força política de Catalunya. Cal reconèixer, però, que difícilment CiU i PSC haguessin deixat que Carod fos l'honorable cap de l'oposició.

Pel que fa als resultats electorals i després de reconèixer, irònicament, que ERC no havia guanyat les eleccions, la veritat és que han estat uns mals resultats. L'argument que es dóna és: malgrat els atacs que hem rebut hem resistit. Això no és del tot veritat, ERC quan ha estat més atacada més vots ha rebut. Alguna cosa ha fallat quan Esquerra estava a l'alça el 2003 i s'aspirava arribar al milió de vots 4 anys després. Alguna cosa falla quan els dos líders del partit han encapçalat la llista i no han atret més votants. Alguna cosa falla quan se sap que Esquerra ha fet una bona gestió en diferents àmbits del govern i no s'ha premiat aquesta feina. Alguna cosa falla quan Esquerra pretenia emportar-se vots d'altres partits com el PSC i CiU i no ho han aconseguit. D'acord, la campanya mediàtica en contra ha estat molt dura, fins i tot de mitjans teòricament afins. Però aquesta no pot ser l'única o principal excusa.

No pot ser que el pacte amb el PSC i el PSOE hagi passat factura? No pot ser que una Esquerra que prima l'eix esquerra-dreta perdi el suport d'aquells que defensen l'eix sobirania-autonomisme? No pot ser que algunes de les figures del partit estiguin massa cremades i calgui més regeneració? No pot ser que el partit hagi fet veure que escolta a molta gent, però que potser només "sentia" sonar campanes?

Ja hem dit que el temps dirà si Esquerra es passarà uns quants lustres sent la segona força d'un govern d'"esquerres" i la tercera de Catalunya. O si, malgrat que el 2003 fes dos passos endavant i ara n'hagin fet un enrere, en les properes eleccions podrà tornar a pujar en escons. Perquè això passi, cal haver après dels errors del passat i, sobretot, no oblidar que si realment és una formació independentista la República Catalana ha de deixar de ser una utopia i cal treballar perquè acabi sent una realitat.