De la Z a l'L

Aquell qui aspiri a presidir la Generalitat de Catalunya o el govern espanyol, pot trobar en les lletres una pista del camí a seguir. Si repassem els primers cognoms dels presidents que hem tingut en democràcia veurem com tant en el cas català com espanyol hi ha una sola lletra que es repeteix.

La Z

A Espanya, sense anar més lluny, que ja hi queda prou, han tingut a Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar i José Luis Rodríguez (en aquest cas més conegut pel segon cognom: Zapatero). Però és que, a més, tots ells, com ja hem vist amb l'actual president, també tenen en comú la mateixa lletra al segon cognom: González, Márquez, López i Zapatero. Direu que ens deixem a Leopoldo Calvo-Sotelo, és veritat. Però aquest ha estat l'únic d'aquests presidents que no va passar per les urnes. Per tant, ja tenim la lletra que tenen en comú aquests presidents: la Z. (Diria que d'això ja ens en va parlar en Màrius Serra en algun dels seus articles, però no l'he trobat).

L'L

Si això ho fem a Catalunya, veurem que els tres presidents elegits en democràcia, inclòs el proper, tenen l'L com a única lletra que comparteixen en el primer cognom: Pujol, Maragall i Montilla. És curiós veure com els socialistes només han aconseguit el govern català quan han posat dues "l" en els cognoms dels seus candidats. Els intents de Joaquim Nadal i Raimon Obiols no van funcionar. Fins i tot els dos presidents anteriors a Pujol, Tarradellas i Irla, tenien aquesta lletra. En canvi els emblemàtics Companys i Macià, els primers del segle XX i després de la restauració de la Generalitat, només havien aconseguit tenir-la al nom Lluís i cognom Llussà.

President espanyol

Així doncs, aquell qui aspiri ser president espanyol, ja sap què li toca. De moment, sembla que ho tenen millor els socialistes perquè Rodríguez Zapatero sembla que repetirà de candidat i si ell fallés encara té al darrere María Teresa Fernández de la Vega Sanz, Juan Fernando López Aguilar i Alfredo Pérez Rubalcaba. I el PSOE al Congrés també hi té el portaveu Diego López Garrido.

En canvi, més fotut ho tenen al PP. De moment el líder no té cap Z. I la successió a Rajoy, en cas que tornés a perdre les eleccions, sembla que només passaria, si volen guanyar-les, per Eduardo Zaplana o Alberto Ruiz Gallardón. Per cert, els dos tenen també Z al segon cognom, Jiménez i Hernández-Soro respectivament. Bé, tampoc podrien descartar a Soraya Sáenz de Santamaría i en canvi sí que quedarien fora Acebes, Piqué, Rato o Mayor Oreja.

President català

I a Catalunya? Els socialistes sembla que s'han curat en salut i al principi de les seves llistes s'han assegurat, com Montilla, dos pesos pesants amb dues L al primer cognom i una en el segon: Antoni Catells Oliveras i Ferran Mascarell i Canalda. Per si de cas, també pot tenir opcions Jordi Valls i, perquè no, Ernest Maragall. En canvi, els que ho tenen més fotut són la gent de CiU. I més si ens fixem que les primeres L de les llistes les tenen tres diputats d'Unió: Ramon Espadaler, Antoni Castellà i Marta Llorens. En Duran i Lleida sí que té vista. Curiosament el primer membre de CDC a la llista és el diputat que fa 13, just després de la Marta Llorens, i es diu Oriol Pujol Ferrussola. En Jordi Pujol encara ho tenia més clar. Ara ja sabem que fins que CiU no posi el fill de l'expresident com a cap de llista, no tenen res a fer. Ah, i que no s'ho pensin gaire, que amb una L a nom i cognoms com a mínim tenen assegurada la majoria absoluta.

L'altre partit amb discòria, ERC, tampoc ho té molt fàcil. Mentre els caps de llista siguin o Josep-Lluís Carod-Rovira (només al nom no serveix) o Joan Puigcercós i Boixassa, ho tenen molt difícil per tornar a portar un president republicà al capdavant de la Generalitat. Ara, hi ha un parell de noms que, qui sap: Josep Bargalló i Valls o Xavier Vendrell. El problema és que ja estan força cremats. Però si ens mirem la primera L d'un cognom a la llista de Barcelona, la veritat és que l'opció és molt atractiva: Marina Llansana i Rosich.