El cant elegant

No hi entenc de música clàssica, i encara menys d'òpera. Però, com tothom, alguna cosa sé de l'amistat. I com que aquest text va dedicat a un amic, em sembla que seré poc objectiu, encara menys del que és habitual.

Aquest d'aquí a la dreta és Roger Padullés i Pubill. Alguns ja el coneixeu, els que no us el presento. En Roger és tenor i està llicenciat en Periodisme per la Facultat de Comunicació Blanquerna. Som companys de promoció. Va néixer a Sallent, però fa uns quants anys se'n va anar a viure a Valls, on resideixen els seus pares.

Un cop va acabar la llicenciatura va treballar de periodista. Va ser presentador i creador del programa de ràdio Denominació d'Origen de Catalunya Cultura, juntament amb Montse Tió. També va ser responsable de premsa de l'Abadia de Montserrat. Però un bon dia va decidir que escollia el camí de la seva altra passió: la música. Encara conservo l'sms que em va enviar el 24 de setembre del 2001, a les 16:57, en què em deia "Snif...". Ens acabàvem d'acomiadar ja que se n'anava a Freiburg, a Alemanya, a perfeccionar el seu cant. Des de llavors pràcticament no ens veiem més que dues o tres vegades l'any.

Ara, cinc anys després, per fi en Roger ha aconseguit els primers contractes professionals. La temporada que ve actuarà al Gran Teatre del Liceu i a València en òperes de primera divisió. S'ho mereixia. La seva ha estat una lluita de constància, de molt esforç i sacrifici. No ho ha tingut fàcil durant aquests anys. Per sort, però, ha rebut el suport de la seva família i des de fa menys temps, però amb la mateixa intensitat, de la Doro. A Alemanya, especialment a Freiburg, ja ha rebut el reconeixement convertint-se en un dels millors alumnes de la seva escola. I també ha aconseguit premis importants com el que va rebre fa pocs mesos a Toulouse.

Tot això no seria possible, lògicament, si no fos perquè és un bon tenor i perquè té una veu privilegiada que ha sabut educar. Fa un mes va actuar al Foyer del Liceu i Roger Alier de La Vanguardia, un dels crítics més prestigiosos del país, va dir d'ell que "Se inició la sesión con el canto elegante de Roger Padullés como el Belmonte de El rapto en el serrallo. Su voz promete mucho en este estilo, aunque falten cosas por pulir" i més endavant diu "y en el aria de la flauta, Roger Padullés fue capaz de cantar y tocar él mismo la parte de la flauta, algo muy poco visto." Si ho diu ell deu ser que és veritat, oi?

Fa pocs dies en Roger em deia que està molt content perquè per fi comença a tenir feina de professional, però que tampoc vol fer volar coloms perquè és conscient de les seves virtuds i de les seves mancances. Una mostra de la seva humilitat, una altra de les seves virtuds. Difícilment es convertirà en un "divo", una altra cosa és que hagi de fer veure que ho és.

Sigui com sigui, estic convençut que d'en Roger en sentirem a parlar, i per bé. O potser hauria de dir que desitjo que sigui així. Ja us he dit que no podia ser objectiu.