Joaquim Xicoy va morir el dia abans que fos investit el president del Parlament de la vuitena legislatura. Així, paradoxes de la vida (o de la mort), el primer acte institucional que va fer Ernest Benach després de ser reelegit va ser anar a l'enterrament d'un dels seus antecesors. L'altra curiosa coincidència és que Xicoy i Benach han estat els dos únics presidents reelegits en dues legislatures consecutives.
Malgrat ser l'únic que ha ocupat el càrrec 8 anys seguits, possiblement el President Xicoy ha estat el meny recordat dels 6 que hem tingut fins ara. Més coneguts són els Barrera, Coll i Alentorn, Reventós, Rigol i Benach, potser perquè d'això ja fa temps, del 88 al 95, i perquè dels veterans ha estat el que ha tingut un càrrec menys important dins els seu partit. Però també perquè va ser president durant les dues legislatures amb majoria absoluta de CiU i això vol dir que el Parlament no va ser un lloc mediàticament atractiu.
Com us podeu imaginar, des de fa anys se'm pregunta si sóc familiar d'ell, avui mateix m'ho han tornat a preguntar, i jo sempre he respost: "diuen que la seva família ve de la meva comarca, per tant, potser és ell que és parent meu". L'època que més sovint em van fer aquesta pregunta va ser quan vaig fer pràctiques de Periodisme al programa Parlament de TV3 en la legislatura de Reventós, just després de la de Xicoy.
A Catalunya només som 79 Xicoy de primer cognom, dels quals 15 a Osona (fins a l'agost del 2004 segons l'IDESCAT). Ara diria que ja en som 17. La seva família diuen que és extensa i una de les seves filles, l'Anna Xicoy, també ocupa un lloc rellevant en l'establishment català ja que és la Directora General del Futbol Club Barcelona. Però, indubtablement, més important era el càrrec que va ocupar el seu pare ja que es va convertir en la segona figura institucional del país. Encara que molt menys reconeguda que la del President de la Generalitat, el President del Parlament ostenta el mateix rang de Molt Honorable President. Només aquells qui han pogut veure per dins el funcionament del nostre poder legislatiu sap valorar la dimensió política d'aquest càrrec.
El temps dirà si tornarem a tenir un altre Molt Honorable Xicoy. Qui sap si algun descendent de la nombrosa família de Joaquim Xicoy pot acabar sent un dels dos presidents. Per part meva ja us dic que ho veig difícil, si no impossible. I pel que fa a la meva, de família, un bon amic diu que la Laia Xicoy i Casaramona serà la primera Presidenta de la República Catalana. La veritat és que no em faria res, tot i que si no és investida joveneta potser no arribaré a veure-ho. En cas que es fes realitat, crec que l'Arnau podria ser un bon Ministre Portaveu (no calla mai) i en Pol un excel·lent Ministre de Justícia (per les lleis que té). Però si al final no s'acaba fent realitat aquesta predicció tampoc em sabrà greu si el que acaba sent un fet és que tenim un Estat propi.
2 comentaris:
El que hem de fer és treballar sense defallir per poder-ho aconseguir. De totes maneres amb l'experència de l'Estatut i les tremolós de cames que van tenir els catalans i catalanes aprovant-l'ho hi ha molta feina a fer!!!
"Només aquells qui han pogut veure per dins el funcionament del nostre poder legislatiu sap valorar la dimensió política d'aquest càrrec."
Feia temps que no llegia una cosa com aquesta. Enhorabona.
Publica un comentari a l'entrada