La comèdia segons Mas

Per fi tenim un polític català, Artur Mas, disposat a acabar amb la comèdia parlamentària. Dilluns passat, dia 20 de novembre, el cap de llista de CiU no va arribar als cinc minuts de reunió amb el President del Parlament. Segons Mas, quin sentit tenia fer aquesta reunió si ja se sap qui serà president. Ernest Benach va fer la comèdia que han fet els altres presidents del Parlament al reunir-se amb els caps de llista per comprovar, formalment, quin d'ells podia ser investit president.
Per exemple, la comèdia que va haver de fer el recentment traspassat Joaquim Xicoy el juny del 98 quan es va reunir amb Jorge Fernández Díaz, Joan Hortalà, Raimon Obiols i Rafael Ribó a qui va haver de preguntar si podien ser presidents quan el senyor Jordi Pujol ja tenia majoria absoluta. Quina comèdia! Quin "cuento"!

Sort que un polític que teníem per moderat, tranquil, assenyat, s'ha desprès d'aquestes etiquetes per treure la seva rauxa amagada. Ja era hora que un polític acabés amb la farsa parlamentària. Artur Mas està en la bona línia, ens marca el camí a seguir. Ara que s'ha carregat l'article 50 del reglament del Parlament, esperem que faci el mateix amb les altres normes. Mas podria continuar avui predicant amb l'exemple i quan Montilla hagi de començar el debat d'investidura aixecar-se del seu escó, fotre-li una empenta a en Pepe i posar-se ell al seu lloc. També, i per ser coherent, el senyor Mas hauria de fer boicot a totes les sessions parlamentàries que vinguin els propers mesos. Fins i tot li suggeriria que munti un Parlament paral·lel, que segur que seria moralment i èticament legítim, malgrat que no sigui legal. Diuen que al recinte del Fòrum de Barcelona hi ha lloc.

D'aquí a l'Anarquia, la fi dels protocols estúpids i els formalismes arcaics. Gràcies senyor Mas per despertar-nos d'aquest somni al qual estàvem immersos des de la recuperació de la Generalitat i de la vida parlamentària en què ens crèiem ser un país semblant a altres d'Europa. Jordi Pujol, Pasqual Maragall i els presidents Barrera, Coll i Alentorn, Xicoy, Reventós, Rigol i Benach no han fet res més que perpetuar aquesta farsa. Per fi algú ens ha dit que tot això que estem fent és teatre, això sí, com diu Mourinho, "del bueno".