No ens enganyem, el que volen els senyors Rafael Nadal i José Antich és que la consulta d'Arenys de Munt, les del 13D i les que vindran no ens duguin a l'inevitable independència. L'editorial "La dignitat de Catalunya" que van escriure a quatre mans, i que després van fer arribar als altres diaris editats a Catalunya, només busca una cosa: l'intent desesperat de salvar els seus mobles. L'últim intent per aconseguir que Espanya els escolti i que entengui que els catalans estem a punt de marxar del seu domini si no accepten les mínimes regles de joc que vam escriure amb l'Estatut. En definitiva, l'status quo català té por que la societat civil se li escapi de les mans. I el missatge que està enviant a Madrid, encara que allà no l'acabin d'entendre, és aquest: "us avisem que si no vigileu el què feu nosaltres no podrem impedir la independència de Catalunya". O sigui, aquest editorial, amb la defensa innegable de la catalanitat, li diu a Espanya, desesperadament, que volen continurar sent dependents.
Com us podeu imaginar, doncs, estic d'acord amb la diagnosi que fa, però no amb la solució que proposa. Només cal veure com va titular La Vanguardia l'endemà i ja veiem que, en realitat, no és res més que una defensa d'un estatut que ja va néixer mort.
Com us podeu imaginar, doncs, estic d'acord amb la diagnosi que fa, però no amb la solució que proposa. Només cal veure com va titular La Vanguardia l'endemà i ja veiem que, en realitat, no és res més que una defensa d'un estatut que ja va néixer mort.
Per tant, per mi, l'únic editorial al que donaré suport és aquell que, essencialment, digui el mateix que aquest però que, al final, afirmi: "Per tant, esperem impacients la sentència del Tribunal Constitucional per així enterrar l'Estatut i poder començar la redacció de la Constitució de la República Catalana".
2 comentaris:
No puc estar-hi més d'acord.
Hi estic completament d'acord.
Publica un comentari a l'entrada