28 de novembre del 2009

De Franch a Franch

Si l'entrada anterior estava dedicada a un Franch aquesta també. Tot i que aquell es diu Miquel i aquest Pere i que diria que els dos comparteixen orígens manlleuencs, en Pere segur, no són de la mateixa família. Avui, doncs, a diferència de l'entrada dedicada a l'alcalde de Torelló, us vull parlar d'un bon amic.
Si fa uns dies us parlava del web de Marçal Sintes ara ho faré del bloc d'en Pere Franch: Franchlyspeaking. Tot i que va néixer fa més d'un any, només té 17 entrades. Per tant, encara està a les beceroles. Malgrat això, les entrades publicades prometen ser un bloc de referència obligada si en Pere aconsegueix trobar temps per escriure-hi més sovint.
En Pere té una dilatada experiència periodística, sobretot a ràdio i premsa. En aquesta última va ser corresponsal als Estats Units i a les ones va conèixer de primera mà la feina de Josep Cuní. Però des de fa més de 10 anys que en Pere va deixar el dia a dia del periodisme per dedicar-se al dia a dia de la universitat a on fa classes de periodisme internacional i de ràdio. I sí, com us podeu imaginar, treballem junts. De fet, fins fa quatre dies i des del juliol del 2002 que ell i jo hem treballat frec a frec dins el departament de periodisme de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL, els últims tres anys precisament a les "ordres" del director del departament, Marçal Sintes.
Per tant, conec molt bé la manera de treballar d'en Pere i he comprovat que és molt meticulós, perfeccionista, escrupolós i sobretot èticament molt conscienciat. Totes aquestes virtuds traspuen també del seu bloc en què sobretot escriu sobre mitjans i política internacional. Ara només cal esperar, com us deia, que la feina a la facultat i la redacció de la tesi li deixi temps per dedicar-se més sovint al seu bloc. Entreu-hi i ja em direu què us sembla.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Enric!
Soc una antiga alumna teva, me'n alegro d'haver trobat el teu blog! El seguirem! El meu blog es www.confusedinbarcelona.wordpress.com
Una abraçada!

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Hola exalumna (o alumna d'E.X.)
T'amagues darrere l'anonimat? Veig que en el teu blog tampoc t'identifiques. Llàstima, m'agradaria posar-te cara! Gràcies per llegir-me, a partir d'ara jo també ho faré i et poso a la llista d'enllaços.
Un petó.