8 de novembre de 2009

Esperant el gest desmesurat

Demà es commemora la primera sublimitat que capgirà la història de la qual en vaig ser un testimoni conscient. Fa 20 anys faltava un dia perquè en fes 16 i vaig sentir-me un privilegiat de viure un moment històric. I és que la història bàsicament s’escriu gràcies a dos tipus d’esdeveniments: aquells que signifiquen un canvi evident i aquells que són canvis latents. Els segons són més difícils de descobrir i sovint necessitem que es facin clarament evidents per ser-ne conscients. Aquestes sublimitats, tal i com les anomena Miquel Martí i Pol, que capgiren la història sovint són gestos desmesurats. Sense aquestes revolucions, completament imprescindibles, les coses canviarien molt a poc a poc. A partir de llavors, podem parlar clarament d’un abans i un després. El més curiós d’aquests grans esdeveniments és que sovint ens arriben de manera desprevinguda. La caiguda del mur de Berlín n’és un clar exemple. Precisament perquè arriben de cop i de manera inesperada són canvis transcendents. A partir de llavors, les coses ja no tornen a ser mai més les mateixes.
A Catalunya encara no he viscut cap d’aquests gestos desmesurats. Almenys no l’he viscut de manera conscient. Hi ha hagut molts fets que han anat canviant lentament i latentment la història del meu país. Però cap d’ells ha estat un canvi prou significatiu com per dir que hi ha un abans i un després. Estic convençut, però, que aquesta sublimitat que capgirarà la història de Catalunya no tardarà a arribar. Un esdeveniment que, finalment, farà accelerar irremeiablement la independència de Catalunya. De moment, ja tenim els símptomes dels canvis latents. El primer d’ells va ser la consulta d’Arenys de Munt. Però aquest no serà el gran gest que estem esperant. La gràcia és que arribarà de manera inesperada.
Tot i així, m’hi jugo un pèsol que aquest gest podria ser la caiguda de la Sagrada Família. Quan les obres de l’AVE provoquin l’enderrocament del temple de Gaudí, Catalunya podria ser que finalment digués que ja n’hi ha prou. El juny del 2007 ja us deia que Barcelona acabaria tenint la seva pròpia Zona Zero. El govern espanyol, el PSC-PSOE i l’Audiencia Nacional, els poders executiu, legislatiu i judicial d’Espanya, seran còmplices d’aquell atemptat contra un dels símbols del nostre país. Ah, i de pas, alguns catalans no només celebraran que tinguem una excusa per ser independents sinó que, a més, celebraran que hagi desaparegut un monument que consideren un destorb.

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

Uns altres molt afectats seran els turistes. A què faran fotos, llavors?