21 de novembre de 2009

L'increïble Manel Fuentes

Títol alternatiu: De Ma(ne)l Borràs

Comencem amb una premissa que convé no obviar: El Matí de Catalunya Ràdio és un magazine. Per tant, és un programa contenidor. Contenidor de continguts, no un contenidor d’escombraries, sinó parlaríem de ràdio-escombraries i no és el cas. Els continguts d’un magazine matinal són una barreja de les dues grans potes de la comunicació de masses: periodisme i entreteniment. Pel que fa al periodisme, podem dir que aquest programa conté els diferents graus d’interpretació de la realitat. Si ho preferiu, però, podem fer servir la terminologia clàssica de periodisme: informació i opinió. Tot i això, ja sabeu que la informació també és interpretació subjectiva de la realitat i, per tant, sempre tindrà gotes d’opinió. Pel que fa a l’entreteniment, tot i que estrictament no parlem d’un entreteniment de ficció, el diferenciem del que considerem periodisme. Ara, algú pot dir que quan al Matí de Catalunya Ràdio fan entreteniment en realitat és un periodisme més light quan toquen temes més interessants que importants, o que fan un periodisme d’humor, quan fan els problemes domèstics.
Feta aquesta prèvia, anem al gra. Ara ja sabem que el senyor Fuentes ha renunciat a fer de showman en un programa d’Antena 3, tot i que havia acceptat una oferta de la cadena estatal. Tot plegat és fruit d’una polèmica políticomediatica a partir d’unes paraules de la diputada de CiU, Meritxell Borràs. He seguit la polèmica a través de l’Avui, on també hi han intervingut, que jo hagi vist, l’Empar Moliner i la Gemma Calvet.
Manel Fuentes és allà a on jo esperava que tard o d’hora arribaria: defensant l’ocupació, cada matí, de la cadira principal de l’estudi 1 de Catalunya Ràdio. Una de les cadires més observades del país. Per tant, no és estrany que saltin les alarmes al mínim gest que es pugui considerar un perjudici pel prestigi del programa i de l’emissora .
Després de llegir l’autodefensa de Fuentes, les acusacions de Borràs i les opinions de Calvet i Moliner, he arribat a algunes conclusions. La primera és que la credibilitat d’El Matí de Catalunya Ràdio la decideixen els seus oients i no pas en Fuentes o la Borràs. En tot cas el que han aconseguit és que la credibilitat del programa sigui tema de debat.
¿Què ens pot dur, com a oients, a jutjar si un dels programes líders de la ràdio a Catalunya pot o no haver perdut prestigi i credibilitat des que Manel Fuentes n’és el conductor? Doncs molts factors. Enumerem-ne alguns.
1) Hi ha qui pot creure que és lleig que algú que condueix el principal programa de la ràdio pública de Catalunya, que tradicionalment ha estat un programa que defensa els valors del catalanisme, hagi acceptat compaginar-ho, encara que ara hi hagi renunciat, amb un programa d’una cadena espanyola i espanyolista. En canvi, d’altres poden pensar que això pot ajudar al Matí perquè així potencia els moments d’entreteniment del programa i guanya nova audiència espanyola.
2) També hi pot haver gent que cregui que és estrany que el conductor d’un programa que s’emet de 6 a 12 i que necessita com a mínim 6 hores més de preparació tingui temps per dedicar-se a altres grans reptes mediàtics. Però d’altres poden pensar que el senyor Fuentes és només una peça més de l’equip i que mentre hi sigui quan ha de presentar-lo, com ja ha fet amb èxit en altres ocasions, ja n’hi ha d’haver prou.
3) La credibilitat del programa també depèn de la imatge prèvia que tinguin del presentador. El seu currículum anterior i les seves tendències ideològiques manifestes condicionen les expectatives dels oients. I especialment aquells qui han treballat amb ell, principalment les persones del sexe femení, tenen molts elements per jutjar la seva professionalitat. En canvi, molta gent pot creure que el prestigi del programa i de l’emissora és fruit de la feina d’uns grans professionals que fa anys que treballen, o han treballat, a l’emissora, com ara la Marta Romagosa o l’Antoni Bassas, i el que faci o deixi de fer Manel Fuentes no variarà gaire la percepció de credibilitat.
4) Per alguns pot dur a la pèrdua de confiança, i per altres una millora, l’actitud bel·ligerant del presentador en el tractament d’alguns temes o, per exemple, la incorporació i eliminació de nous i vells col·laboradors. En definitiva, la percepció de com condueix el programa el presentador també condiciona la imatge que es tingui del programa.
5) Els índexs d’audiència també seran un factor determinant. Si guanya audiència uns diran que és un símptoma de millora en la credibilitat i d’altres opinaran que són fruit de la polèmica. Si perd audiència uns diran que és un símptoma de pèrdua de credibilitat i d’altres opinaran que són fruit de la polèmica.
En definitiva, doncs, és decisió del públic creure si el senyor Fuentes és un paio increïble, un presentador extraordinari, o és un personatge increïble, un presentador no creïble.

2 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

No m'agrada gens el Fuentes ni la manera com presenta el programa. El trobo banal, avorrit, insuls i molt partidista. Ara bé, no veig el problema en compaginar el programa dels Matins amb un altre d'una altra cadena. No entenc tot el rebombori que s'ha originat.

Pere Franch ha dit...

A mi m'ha sorprès que el comitè d'empresa hagi pres partit contra la col·laboració de Fuentes a A3 amb l'argument que això restaria "potencial per fer “país” a l’emissora de la ràdio pública de Catalunya". ¿El comitè d'empresa ha de vetllar perquè els treballadors de Catalunya Ràdio contribueixin a "fer país"? El país el fem treballant amb professionalitat, i Fuentes, al davant d'El matí de Catalunya Ràdio, de moment ho fa.