23 de novembre de 2009

Els amics dels Manel


Són més de 6.345 els amics del grup Manel a Facebook. Ara, entre els amics de veritat segur que hi ha Els amics de les arts, que també tenen amics al Facebook. I no només perquè el que fan els Manel és art sinó perquè aquest és un grup cosí germà dels autors d’“Els millors professors europeus”. Acaben de publicar “Bed & Breakfast”, un disc que musicalment no s'assembla molt al dels Manel, però, en canvi, les lletres sembla que siguin la continuació de les històries del quartet barceloní, tot i que potser van més al gra.
Anem a pams. La primera cançó de “Bed & Breakfast”, "Jean-Luc", comença amb “Ens vam retrobar una nit d’estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca”. La repesca de les “Corrandes de la parella estable” amb aquell inici de “Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arkadín”. Alhora, aquesta cançó també ens recorda “En la que en Bernat se’t troba” ja que ens les dues cançons tenim a la paret una il·lustració: “un quadre verd” i “un pòster de Godard”. De fet, la noia de Jean-Luc, a part de la dona alta i elegant, podria ser també la dona estrangera, la Dolors o la del pla quinquennal.
A “L’home que va matar Liberty Valance” ens diuen que “totes les guapes sou cambreres” i a “La merda se’ns menja” que “que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit”. ¿Recordeu que “els guapos són els raros”? Per cert, el protagonista de “La merda se’ns menja” és en Marcel que amb la Maria no s’hi atreveix, i que s’ho està pensant amb la noia que puja a Verdaguer (nom d'una parada de Metro de Barcelona [Nota de l'autor per a no barcelonins]). Quelcom semblant li passa a “L’home que treballa fent de gos” que no sap com s’ho fa, però sempre acaba relacionant-se amb gent que no és “common people”. Per cert, aquest home, que treballa fent de gos, probablement sigui un d'aquells qui no tenen una feina estable, però, malgrat tot, pot estar content perquè s'acaba tirant la mare de la criatura que celebra la festa d'aniversari i així pot marxar a casa tot cantant: "i a vegades ens en sortim!".
¿I què passa quan les corrandes es converteixen un fandango? Doncs que la paia se’n va a “Reykjavík”. Aquesta cançó ens explica com ell al final es queda “aquell plat del sud de França” que li va “de perles perquè m’aguanta els Tintins”. És curiós que ella, al final, s’emporti els Astèrix. Fins i tot ell ja prefereix Kurosawa a Jaques Tati, potser sí que ja era hora que ho deixessin estar.
La Dolors torna a sortir més endavant, a “Els binocles d’en Pere”. Allà ens explica com és que “entre els caps no hi haurà mirades de complicitat”. I és que en Pere se n’ha cansat, potser perquè “t’has fet vegetariana i balles txà-txà-txà”.
L’Eli us explica molt millor perquè són tan bons “Els amics de les arts”, potser perquè amb ells ja ha compartit algun Breakfast i, qui sap, algun Bed. Jo, que no hi entenc de música, només us puc dir que la meva filla de sis anys ja canta “Olelé! Olalà! Un Shawarma amb tu és el millor que hi ha” i tot seguit em pregunta “papa, què és un xugarma?” I jo que li dic: “una abraçada, com la dels Teletubbies!”

11 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Els Manel han revolucionat la música a aquest país. El que han aconseguit amb només un disc és increible!Qualsevol concert seu és garantia d'èxit de públic! Aquests Amics de les Arts els he sentit algun cop i si tenen sort poden arribar tb molt lluny!

quim ha dit...

Tot i agraïr l'esforç redaccional de l'article, penso que els que fà temps que coneixem el treball de Els Amics de les Arts, veiem en el "Bed & Breakfast" més una segona part de les històries engegades fà 4 anys amb el "Catalonautes" o el "Roulotte Polar", que no pas un seguiment del Els millors professors... tot i què per aixó hi son els professors, per ensenyar.
Crec que ès sincerament un viatge de tornada de descriure l'amor i ara patir-lo. Com deia el gran Capri. L'AMOR S'EN VÀ, PERÓ ELLA ÈS QUEDA

de Nou a Companys ha dit...

Ho he trobat molt curios, has fet un treball comparatiu molt bo i m'he fet un tip de riure al veure com petits detalls de les lletres s'uneixen. Segueixo els Manel i els Amics des de fa temps i han aconseguit que tornes a disfrutar amb unes musiques i unes lletres que descriuen la quotidianitat de el món en el que vivim.

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris! Per cert, Quim, com et deus imaginar el meu text juga amb la ironia que els propis Manel i Els amics de les arts juguen.

Isaac ha dit...

Encara no he escoltat els amics de les arts, però només llegin-te ja he decidit descarregar-me el disc... ja et diré el què!! Salut

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Hòstia Isaac! Compra'l, no és tan car! Que et baixis Michael jackson ho entenc, però la música en català l'hauríem de comprar!

Gerard Pruna ha dit...

Molt bones les comparacions, però clarament els amics no són una continuació de Manel. Desgraciadament és una etiqueta que de la que difícilment podran desempallegar-se, però cal recordar que abans de Bed & Breakfast (gran treball per cert), hi ha Roulotte polar o Castafiore cabaret, dos discos mítics.

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Gerard, ho sé! Jo també coneixia Els amics abans que els Manel. Però, inisisteixo, el meu text és bàsicament irònic. Com que Els Amics fan conya amb els Manel jo els segueixo la veta. Ja vaig escriure fa temps que els manel són boníssims, però que abans i després d'ells s'ha seguit fent música tan o més bona.

Ona ha dit...

Ben trobat!
M'has fet somriure..
:D

e ha dit...

Per la part que em toca només diré que jo no em poso al llit amb els Amics... vicis poc-moderns, vaja

Yáiza ha dit...

Molt bé! Jo tampoc no penso que les lletres siguin realment una continuació de les de Manel, però ben bé que pels que estem escoltant els dos discs freqüentment a dia d'avui... hi ha petits detalls i coincidències que ens fan molta gràcia!! Jo m'havia fixat en els còmics del Tintin, però tu n'has tret unes quantes més! Molt bona feina!

Apa, amicalment emmanelats, fins aviat!!