Els amics dels Manel

Són més de 6.345 els amics del grup Manel a Facebook. Ara, entre els amics de veritat segur que hi ha Els amics de les arts, que també tenen amics al Facebook. I no només perquè el que fan els Manel és art sinó perquè aquest és un grup cosí germà dels autors d’“Els millors professors europeus”. Acaben de publicar “Bed & Breakfast”, un disc que musicalment no s'assembla molt al dels Manel, però, en canvi, les lletres sembla que siguin la continuació de les històries del quartet barceloní, tot i que potser van més al gra.
Anem a pams. La primera cançó de “Bed & Breakfast”, "Jean-Luc", comença amb “Ens vam retrobar una nit d’estiu en un cicle especial de cinema francès a la fresca”. La repesca de les “Corrandes de la parella estable” amb aquell inici de “Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arkadín”. Alhora, aquesta cançó també ens recorda “En la que en Bernat se’t troba” ja que ens les dues cançons tenim a la paret una il·lustració: “un quadre verd” i “un pòster de Godard”. De fet, la noia de Jean-Luc, a part de la dona alta i elegant, podria ser també la dona estrangera, la Dolors o la del pla quinquennal.
A “L’home que va matar Liberty Valance” ens diuen que “totes les guapes sou cambreres” i a “La merda se’ns menja” que “que tot i no ser massa guapo sóc molt divertit”. ¿Recordeu que “els guapos són els raros”? Per cert, el protagonista de “La merda se’ns menja” és en Marcel que amb la Maria no s’hi atreveix, i que s’ho està pensant amb la noia que puja a Verdaguer (nom d'una parada de Metro de Barcelona [Nota de l'autor per a no barcelonins]). Quelcom semblant li passa a “L’home que treballa fent de gos” que no sap com s’ho fa, però sempre acaba relacionant-se amb gent que no és “common people”. Per cert, aquest home, que treballa fent de gos, probablement sigui un d'aquells qui no tenen una feina estable, però, malgrat tot, pot estar content perquè s'acaba tirant la mare de la criatura que celebra la festa d'aniversari i així pot marxar a casa tot cantant: "i a vegades ens en sortim!".
¿I què passa quan les corrandes es converteixen un fandango? Doncs que la paia se’n va a “Reykjavík”. Aquesta cançó ens explica com ell al final es queda “aquell plat del sud de França” que li va “de perles perquè m’aguanta els Tintins”. És curiós que ella, al final, s’emporti els Astèrix. Fins i tot ell ja prefereix Kurosawa a Jaques Tati, potser sí que ja era hora que ho deixessin estar.
La Dolors torna a sortir més endavant, a “Els binocles d’en Pere”. Allà ens explica com és que “entre els caps no hi haurà mirades de complicitat”. I és que en Pere se n’ha cansat, potser perquè “t’has fet vegetariana i balles txà-txà-txà”.
L’Eli us explica molt millor perquè són tan bons “Els amics de les arts”, potser perquè amb ells ja ha compartit algun Breakfast i, qui sap, algun Bed. Jo, que no hi entenc de música, només us puc dir que la meva filla de sis anys ja canta “Olelé! Olalà! Un Shawarma amb tu és el millor que hi ha” i tot seguit em pregunta “papa, què és un xugarma?” I jo que li dic: “una abraçada, com la dels Teletubbies!”