3 de setembre del 2008

El profeta de La Vanguardia

El doctor en Periodisme i Professor de la UPF Carles Castro és un dels redactors de Política de La Vanguardia. Des de fa uns quants anys és l'encarregat d'analitzar les estadístiques polítiques. Poc abans d'unes eleccions, siguin del tipus que siguin, Castro recopila totes les dades de què disposa, en tria unes quantes i pronostica què pot passar en el futur. O sigui, en funció d'allò que ha passat en votacions anteriors s'atreveix a pronosticar allò que pot passar en el futur més immediat. De fet, i relacionat amb aquesta tasca al diari, el periodista ha escrit recentment un llibre que porta per títol Relato electoral de España (1977-2007).
Doncs bé, el doctor Castro avui publica al seu diari aquesta notícia que veieu reproduïda i enllaçada en aquesta entrada. El titular principal en el suport paper és "El último rey de Euskadi" i el titular a internet és semblant a l'avantítol en paper "La consulta de Ibarretxe no alcanzaría la participación mínima fijada por la Unión Europea".
Davant aquests titulars és lògic esperar que Carles Castro hagi analitzat allò que ha passat en eleccions anteriors i hagi comprovat que, efectivament, la proposta d'Ibarretxe no passaria la "prova del cotó" de la Unió Europea. ¿Com ho demostra? De la següent manera:
En el gràfic podem veure com Castro ens diu que la UE exigeix per acceptar un referèndum que almenys vagi a votar un 50% del cens i que en les últimes eleccions a Euskadi aquests percentatges s'han quedat en un 41,4% (1998), 45,6% (2001) i 39,6% (2005). O sigui, que tal i com titula en el text no s'arriba al 50% que exigeix la Unió Europea. Ara, fixem-nos en la trampa de Castro. Aquests percentatges són només dels votants sobiranistes (PNB+EA+HB+Aralar+IU). Glups! O sigui, tal i com diu el mateix Castro ha fet uns "cálculos muy sencillos (véase gráfico)". De fet, hem de llegir 375 paraules abans d'entendre perquè obté aquests càlculs tan senzills: "siempre que los que estuviesen en contra se abstuvieran, claro". Claro, claro! O sigui, que el profeta ens diu que això passaria si en un referèndum basc només es votés "sí" a la consulta.
La pregunta lògica és: ¿però només hi anirien a votar la gent que hi estigui d'acord? La resposta sembla lògica, no? ¿Sabeu quina va ser la participació total en aquestes eleccions citades, amb votants no sobiranistes inclosos?: 70% (1998), 79% (2001) i 68% (2005). Sense comentaris.
Molt bé! Anem a la segona part del gràfic. En aquesta té en compte quin seria el resultat de la consulta. Segons la UE s'hauria d'aconseguir un 55% de vot favorable per acceptar, finalment, el resultat del referèndum. Doncs bé, si el senyor Castro hagués seguit el mateix criteri que abans, o sigui, que només haguessin votat els favorables al sí, el resultat seria clar: 100% de vot afirmatiu, no? Doncs tampoc! Ara resulta que sí que té en compte aquells que hi votarien en contra. Els resultats, a partir de les dades de les últimes eleccions, haurien estat: 54,6% (1998), 52,8% (2001) i 53,4% (2005). Hòstia, fregant el travesser, però per fora! Però aquí, el doctor Castro, torna a fer trampa. Si abans havia tingut en compte els votants de PNB, EA, HB, Aralar i IU ara resulta que els votants de IU (o EB) ja no voten. Fixeu-vos quins serien els resultats sí hagués comptabilitzat el seu vot favorable: 60,3% (1998), 58,42% (2001) i 58,81% (2005). Gooooooool!
O sigui, ara resulta que amb una participació d'entre un 70% i un 80% i un vot afirmatiu proper al 60% la UE hauria d'acceptar la independència d'Euskadi! No, no, això no ho pot dir La Vanguardia!
Per cert, una última apreciació. Aquesta notícia, tota ella, compara la consulta popular d'Ibarretxe amb el referèndum independentista de Montenegro i que va validar la UE a partir del 50% de participació i de més d'un 55% de vot favorable. Però el que sembla oblidar el redactor de La Vanguardia és que la proposta d'Ibarretxe no és un referèndum independentista sinó que les preguntes que vol formular són un pèl, només un pèl, diferents: “¿Esteu d’acord a donar suport a un procés de final dialogat de la violència si prèviament ETA manifesta la seva voluntat inequívoca de posar-hi fi d’una vegada i per sempre?” i la segona és “¿Esteu d’acord que els partits bascos, sense exclusions, iniciïn un procés de negociació per arribar a un acord democràtic sobre l’exercici del dret a decidir del poble basc i que aquest acord sigui sotmès a referèndum abans que finalitzi l’any 2010?”.
El text de Castro acaba amb un: "Y el último rey de Euskadi volvería a perder su corona". No sabia que Euskadi ja havia tingut un rei... Llarga vida al Rei dels Profetes!

1 comentari:

Raül Presseguer ha dit...

Molt bo l'anàlisi. Jo també he quedat flipant aquest matí quan he llegit "l'estudi" de castro. De fet, el personatge ja fa temps que se les porta. Per fer el projecte final del màster d'anàlisi política, vaig estudiar a banda d'altres models, el seu model de sitema electoral per Catalunya... realment espectacular! Un sistema que no s'assembla a cap dels altres, amb uns models de càlcul surrealistes i gairebé impossibles d'aplicar.