Aquest text comença amb un exclusiva. Segons he pogut saber, d’aquí a unes setmanes tots els cotxes matriculats a Espanya ho faran amb GPS. Els afortunats seran 10.000 cotxes, ni més ni menys.
A casa, potser per enveja, fa uns dies vàrem decidir comprar-ne un, de GPS. Bé, de fet, el motiu va ser un altre: la meva dona ha entrat a les llistes d’interinatge del Departament d’Educació i és molt probable que durant uns mesos hagi de voltar més que una baldufa. Això vol dir que, d’un dia per l’altre, és probable que l’avisin per anar a l’altra punta de la demarcació de Barcelona. O sigui, es llevarà, posarà al GPS l’adreça d’un institut de Sant Pere de Ribes o de Vilafranca del Penedès o de Gironella, per posar alguns exemples de la llista de Murphy, i l’aparell la durà fins a la porta i dirà: “ja heu arribat!”. Per cert, mira que fa anys que ho fan això de les llistes d’Educació i encara no han entès com funciona el país: ¿com pot ser que a algú de Torelló li pugui tocar anar a més de 130 quilòmetres i, en canvi, no puguis anar a Ripoll (23 quilòmetres) o Aiguafreda (38 quilòmetres)?
Tornem al GPS. L’altre dia el vàrem provar i, la veritat, no és estrany que prohibeixin manipular-lo mentre condueixes: és una temptació. El més divertit és portar-li la contrària. Si resulta que tu et coneixes millor el recorregut que ella, perquè al nostre li hem posat veu de dona, quan arribes al final del carrer i et diu “a 100 metres giri a l’esquerra”, tu te’n vas cap a la dreta. I tu li dius: “et fots” i et sents com si haguessis fet una entremaliadura d’infància. Però encara és més agosarat circular per un carretera que el GPS encara no coneix. Això passa, sense anar més lluny, amb el desdoblament estrenat recentment fins a Torelló. Veure el teu cotxe del GPS circulant per sobre els camps et fa sentir com un fugitiu perseguit per una patrulla de la Guàrdia Civil, o dels Mossos d’en Saura, que et vol arrencar el CAT de la matrícula.
Ah! I parlant de matrícules, els conductors dels 10.000 cotxes que aviat tindran les lletres GPS a la matrícula han de tenir en compte que amb això no n’hi ha prou perquè t’indiqui el camí a seguir.
A casa, potser per enveja, fa uns dies vàrem decidir comprar-ne un, de GPS. Bé, de fet, el motiu va ser un altre: la meva dona ha entrat a les llistes d’interinatge del Departament d’Educació i és molt probable que durant uns mesos hagi de voltar més que una baldufa. Això vol dir que, d’un dia per l’altre, és probable que l’avisin per anar a l’altra punta de la demarcació de Barcelona. O sigui, es llevarà, posarà al GPS l’adreça d’un institut de Sant Pere de Ribes o de Vilafranca del Penedès o de Gironella, per posar alguns exemples de la llista de Murphy, i l’aparell la durà fins a la porta i dirà: “ja heu arribat!”. Per cert, mira que fa anys que ho fan això de les llistes d’Educació i encara no han entès com funciona el país: ¿com pot ser que a algú de Torelló li pugui tocar anar a més de 130 quilòmetres i, en canvi, no puguis anar a Ripoll (23 quilòmetres) o Aiguafreda (38 quilòmetres)?
Tornem al GPS. L’altre dia el vàrem provar i, la veritat, no és estrany que prohibeixin manipular-lo mentre condueixes: és una temptació. El més divertit és portar-li la contrària. Si resulta que tu et coneixes millor el recorregut que ella, perquè al nostre li hem posat veu de dona, quan arribes al final del carrer i et diu “a 100 metres giri a l’esquerra”, tu te’n vas cap a la dreta. I tu li dius: “et fots” i et sents com si haguessis fet una entremaliadura d’infància. Però encara és més agosarat circular per un carretera que el GPS encara no coneix. Això passa, sense anar més lluny, amb el desdoblament estrenat recentment fins a Torelló. Veure el teu cotxe del GPS circulant per sobre els camps et fa sentir com un fugitiu perseguit per una patrulla de la Guàrdia Civil, o dels Mossos d’en Saura, que et vol arrencar el CAT de la matrícula.
Ah! I parlant de matrícules, els conductors dels 10.000 cotxes que aviat tindran les lletres GPS a la matrícula han de tenir en compte que amb això no n’hi ha prou perquè t’indiqui el camí a seguir.
1 comentari:
Més sobre GPS: a casa ens en van portar un els Reis (tot això que ens vam estalviar!). Ens el van dur marca Via Michelin, per així poder-te baixar recorreguts que t'has muntat prèviament a l'ordinador. Doncs el GPS en qüestió no sap que hi ha una ciutat que es diu Vic. Ell (perquè aquest té veu d'home)en diu "Vich". I es veu que aquesta deficiència no entra en garantia. Estàvem entre no comprar mai més res marca Via Michelin o no demanar mai més res als Reis d'Orient. Al final ens vam decantar per la primera opció.
Publica un comentari a l'entrada