Avui fa exactament 10 anys que es va firmar el Pacte de Lizarra-Garazi: l'acord entre les formacions basques basquistes per traçar un pla de pau que havia de suposar la fi d'ETA i del conflicte basc. Quatre dies després, ETA anunciava una treva indefinida que es va viure amb molta esperança al País Basc.
El temps, però, ha demostrat que ni aquella treva, ni la de fa un parell d'anys, van servir per avançar ni un mil·límetre en la solcuió del conflicte. Almenys no va servir perquè avancés l'Estat espanyol. En canvi, sí que semblaria que la societat basca, majoritàriament, està convençuda que la solució del conflcite passa pel diàleg i per l'exercici del dret a l'autodeterminació.
Per Espanya, entenent Espanya com les principals forces polítiques, jurídiques i econòmiques, no només no cedeix sinó que fa passos enrere. 10 anys després i el TC fa una sentència que diaris com El País ja s'han afanyat a destacar que val per qualsevol intent d'exercir d'aquest dret reconegut per les Nacions Unides. Per cert, en la portada d'El País de l'edició Catalunya la notícia apareix just a sota de la fotografia de la hissada de senyera en els actes de la Diada. Coincidència?
Curiosament, abans d'ahir, 10 de setembre, va ser el dia en què vaig tenir la meva tesi impresa i enquadernada. Aquesta tesi intenta explicar com van tractar els tres diaris editats a Catalunya de difusió general, Avui, El Periódico i La Vanguardia, aquella treva que va començar fa 10 anys. Suposo que ja us podeu imaginar que entre les conclusions a què arribo és que els mitjans escrits, que també són actors del conflicte, també van ser partícpes que una dècada després no hàgim avançat cap a la pacificació d'Euskadi i de la solcuió del conflicte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada