Sóc incapaç de calcular quin és el percentatge d’informacions que publiquen diàriament els diaris basant-se en estadístiques. Però estic convençut que la mitjana ha de ser, estadísticament parlant, molt alta. L’estadística serveix als periodistes, i per extensió al públic, per posar nom a aquells fets de la realitat que són intangibles. I aquesta època de l’any, o sigui, a l’inici d’un nou any, la millor manera de mirar el passat i projectar el futur és fer-ho a través de l’estadística. Fem inventari, com la majoria d’empreses, i ens dediquem a comptar i fer promitjos. Així cada dia, i durant unes quantes setmanes, sabem que el 2007 ha estat un any més o menys plujós que l’anterior, amb més o menys morts a la carretera, amb més o menys puja dels tipus d’interès, amb més o més cinema en català, amb més o menys vendes de profilàctics i així fins a una infinitat de dades que ens diuen a on som o a on hem arribat.
Aquestes són un tipus d’estadística. L’altre també clàssic, i d’aquí al 9M cada dia amb més freqüència, és el de les enquestes preelectorals. Ja sabeu, preguntes a un número limitat i baix de persones a qui votaran per dir que un o altre partit polític té més o menys probabilitats de guanyar unes eleccions. De pas, també sabem què pensa la gent de l’economia, del terrorisme i de tot allò que suposadament interessa a la gent.
També són una estadística les dades que de tant en tant anem sabem d'audiències de televisió, dels hàbits de consum o qualsevol estudi encarregat per un empresa per demostrar que el producte que ells produeixen és el millor per solucionar els problemes de la humanitat.
I el que fan, fem, els periodistes és interpretar una dada, més o menys aproximada d’una realitat concreta, i convertir-la en un titular informatiu. Una frase concloent que acaba canviant la nostra visió del món. Així, d’un dia a l’altre el PP ja ha atrapat el PSOE en les enquestes, TV3 ja només és la tercera televisió més vista o ha disminuït el nombre de morts a la carretera. I ens sentim més savis perquè podem utilitzar aquestes estadístiques per defensar els nostres interessos particulars. I sovint portem l’estadística a l’extrem que més ens convé oblidant aquella part de la dada que més nosa ens fa. És per aquest motiu que l’assignatura Estadística és obligatòria en els estudis de Periodisme i ho seguirà sent segons el pla de Bolonya.
Així és com ens governen els governs, a toc d’estadística: “Científics han demostrat que circulant a 80km/h contaminem menys. Per tant, reduïm la velocitat a l’entrada de Barcelona”. Però l’estadística, tot i ser una ciència i donar uns resultats demostrables, no és res més que una aproximacions a una realitat a partir d’un mètode científic. I quan amb el temps el mètode es canvia, en principi per millorar les dades, descobrim que els resultats poden ser lleugerament diferents. Això en el millor dels casos. Moltes vegades, però, el mètode s’adapta a les necessitats de qui encarrega l’estudi i, així, demostrar “científicament” allò que vols que la gent es cregui.
En definitiva, l’estadística és una aproximació a la realitat i, per tant, a la veritat. Per tant, si no és “tota” la veritat també podem dir que és una mentida. Però tampoc “tota” una mentida, si no una mentida a mitges, o una veritat a mitges. Vaja, una mentida pietosa, o sigui, sort en tenim de l’estadística per així evitar saber tota la veritat. Sort en tenim de la pietat dels que usen l’estadística per fer-nos creure que el món és d’una determinada manera per així oferir-nos solucions perquè si fóssim conscients de com és realment el món que ens envolta hi ha un alt índex de probabilitats que no volguéssim sortir mai més de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada