29 de desembre de 2007

Provocant sacerdots

El bisbe de Tenerife ens ha dit, sense dir-ho, allò que tots sabem: que a molts sacerdots se’ls fa dura la vida perquè "si et descuides, et provoquen", fent referència als menors d’edat. Vaja, que la seva vida a vegades és dura perquè precisament hi ha una part d’ell que possiblement se li posa dura si no mira cap a un altre costat (com explica avui Quim Monzó). Llargues i conegudes en el temps són les dificultats que tenen o han tingut molts capellans per suportar el celibat. I no només parlem de rumors per confirmar. D’escàndol s'ha catalogat el trist catàleg de bisbes acusats de tenir relacions sexuals amb menors d’edat. A casa nostra, a Catalunya, alguns homes de mitjana o avançada edat ens podrien explicar amb senyals i molts pèls com van passar els seus anys d’internats en escoles de monjos. Per suposat, es tracta d'excepcions condemnables i que en cap cas haurien de perjudicar la bona feina que durant segles han fet molts religiosos.
Segurament aquestes declaracions, i altres que han fet alguns il·lustres membres de l’alta jerarquia eclesiàstica, són fruit d’una situació un mica anormal. Altres religions aquesta qüestió possiblement la tenen més superada. Però sembla que el cristianisme encara està lluny d’acceptar que l’amor que el seu líder predicava és aconsellable també practicar-lo entre totes les persones que en tinguin ganes, sense arribar a l'abús de menors o la violació, és clar.
I és que potser ja fa massa segles que aquesta religió avança a passos excessivament minúsculs. Avui, un parell de dies després de llegir les paraules de l’home Bernardo Álvarez, n’he llegit unes altres de semblants fent referència a un sagristà que “li molestava veure monges tan sovint”. I “encara era pitjor trobar-se noies de la vila, amb aquella roba ajustada al cos i aquells pentinats temptadors”. Fins i tot un capellà amic seu li confessa que “¿Com podem tenir pensaments purs si les dones ens distreuen constantment?”. Aquestes frases no sonen massa antigues ni diferents a les del bisbe de Tenerife, tot i que no són extretes ni del diari d’avui, ni del d’ahir. I és que, malgrat que s’han escrit fa molt poc, representa que es van pronunciar en un monestir la segona setmana de juny de l’any 1337. És un fragment de la Part II del nou llibre de Ken Follett Un món sense fi, “la continuació d’Els pilars de la terra”.
Lògicament, estem parlant de ficció i potser se’ns fa difícil imaginar-nos un bisbe fornicant amb la seva cosina, tal i com passa unes pàgines després de l’escena descrita. Però com que des de fa temps sabem que la realitat sempre supera la ficció, és probable que després de llegir les paraules de l’il·lustre bisbe Álvarez ens vinguin encara més pecats capitals al cap dels que es deu imaginar ell.

1 comentari:

Manel Haro ha dit...

Això és com quan un violador diu "oiga, la violé porque me provocaba con su escote".

O quan un cap diu d'una treballadora "la vaig forçar a la feina perquè hauríeu de veure quines faldilles, ella té la culpa".

De fet, tot plegat em recorda a aquests paisos que decideixen condemnar a les dones que han estat violades. Com si elles tingueren la culpa d'haver estat violades. Els violadors no tenen cap culpa, és clar...

Es terrible que aquests poca vergonyes es creguin amb dret a dir aquestes coses. I comparar un homosexual amb un pederasta... Se cree el ladrón que todos son de su condición.

El catolicisme cada vegada té menys crèdit. Ja deia Erasmo que s'havia de creure en Déu i no en l'Esglèsia. Jo, per si de cas, prefereixo allò de "I just believe in me".