19 de gener de 2008

Un pessic de CAC

Joan Oliver, exdirector de TV3, va escriure ahir divendres a l'Avui una de les seves engrunes dedicada al CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) i a la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals). Va explicar exactament el mateix que em va venir al cap quan vaig sentir que el CAC havia aprovat el nou Consell de la CCMA, però criticant-ne les quotes de partit. O sigui, que en el fons la llei no ha servit per despartiditzar la corpo (no dic despolititzar pel motiu que ja vaig explicar fa uns dies).
El senyor Oliver, exdirector en l'última etapa Pujol, escrivia: "El CAC té tota la raó del món quan es queixa de la manera com han estan elegits els dotze nous responsables de la Corpo, però com sol passar té més tendència a veure els defectes dels altres que no pas els propis. La nota del CAC sobre aquest tema la firmen el president i la secretària de l'organisme. El president és en Josep Maria Carbonell, que abans d'anar al CAC i durant vint anys va ocupar càrrecs polítics com a diputat socialista i, abans, cap del gabinet de presidència de la Diputació de Barcelona. La secretària del CAC, que també signa la nota, és la senyora Dolors Comas d'Argemir, que abans d'anar al CAC era diputada d'Iniciativa i, anteriorment, regidora d'aquest mateix partit a l'Ajuntament de Tarragona. Cap dels dos tenen una trajectòria professional al sector audiovisual. La llei del CAC estableix en el seu article 4.2: "Els membres del Consell són escollits d'entre persones de prestigi reconegut i contrastat i amb experiència professional en el sector audiovisual, i que ofereixen garanties plenes d'independència"." Totalment d'acord amb ell, és exactament el mateix que us volia explicar jo.
El que passa és que en el seu espai només pot dedicar unes engrunes al que vol explicar i suposo que no li deu haver cabut tot allò que ens volia dir. Si m'ho permeten hi voldria afegir un pessic d'informació.
El CAC està compost per 10 membres i, efectivament, el President Carbonell i la Consellera Secretària Comas d'Argemir han estat diputats del PSC i d'ICV respectivament. Però tot i que només ells dos firmen la nota se suposa que els altres 8 membres hi estan d'acord. El senyor Oliver no deu haver trobat espai per dir-nos que el vicepresident Jaume Serrats i Ollé va ser Director general de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1990-1996). Que el conseller Josep Micaló i Aliu va ser Diputat del Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió (1993-2006), branca Convergència. I que Domènec Sesmilo i Rius ha estat Diputat del Parlament de Catalunya (1984-2003) també del grup de CiU, branca Unió. Insisteixo, Joan Oliver té tota la raó quan diu també que sovint es "té més tendència a veure els defectes dels altres que no pas els propis."
Per cert, al senyor Oliver, que sap tantes coses de política i de mitjans de comunicació i que se suposa que és un d'aquests professionals de presitigi li voldria demanar si un periodista "de prestigi reconegut i contrastat i amb experiència professional en el sector audiovisual", que ha fet tota la seva carrera en mitjans de comunicació siguin o no públics, i que mai ha tingut un càrrec institucional, ¿realment ofereix sempre "garanties plenes d'independència"? ¿O pel simple fet d'haver estat escollit per un consell partiditzat, d'ara o de fa 10 anys, la garantia desapareix?

1 comentari:

Lluís Sabatés i Padrós ha dit...

Només et puc dir que estic completament d'acord amb el que dius. Amb sap greu que coneixen periodistes com conec que treballen amb tota la professionalitat possible, altres manipulin l'informació per interessos polítics i particulars.