Parlem políticament correcte

Sovint fem servir l'expressió "políticament correcte" per referir-nos a la utilització d'aquelles paraules que no puguin ferir algunes sensibilitats. N'hi ha tants exemples que em quedo amb un que vaig viure fa uns anys. Durant molt de temps, quan estudiava a Barcelona, sovint anava a esmorzar a un bar en què em feien un "pa moro". O sigui, una espècie de crep de pa amb pernil dolç i formatge. Doncs bé, al cap d'un temps vaig entrar al mateix restaurant i vaig veure a la pissarra que aquell pa s'havia convertit en "àrab".

Alguns ja s'han encarregat de denunciar la estupidesa que sovint acompanya l'extremisme del políticament correcte. Però potser no es menciona tant l'ús de les paraules per part dels polítics i dels periodistes quan parlen de política.

Sobre els polítics que parlen, que són la majoria, es fa difícil trobar-ne algun que parli correctament. I quan diem correctament volem dir que sàpiguen parlar bé la nostra llengua. Intenteu buscar un sol polític català que sigui un exemple. I no cal que ens fixem només amb el president Montilla. Ja sigui per la dicció o pel correcte ús dels verbs, adejctius, adverbis o pronoms, n'hi ha pocs que aprovarien un examen de locució a un mitjà de comunicació.

Pel que fa als periodistes que parlen de política, també és complicat trobar-ne que no perverteixin les paraules o expressions relacionades amb la política. Allò que alguns en diem l'emparaulament de la realitat. Paraules com nacionalsme, dreta, esquerra, progressisme, constitucionalisme, etcètera, en són només alguns exemples.

Però precisament la paraula que més malament s'utilitza és la mateixa "política". Avui mateix he sentit en Bassas dir que el que s'ha de fet és "despolititzar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals". Quina bestiesa! Mireu la definició de més amunt de "política" i fixeu-vos com fer política és dur a terme "activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics". ¿No és això el que ha de fer el Consell de la corpo? ¿No ha de gestionar de la millor manera un ens públic? Així doncs, el pitjor que podria passar és que en l'ens que regula Catalunya Ràdio i TV3 desaparegui la política.

El problema de la perversió de la política és que aquesta es confon amb els partits polítics. Aquests últims són només uns dels molts agents socials que gestionen l'activitat pública i que ens governen. El que passa és que hi ha tants polítics, o membres de partits polítics, que han monopolitzat i maltractat la política que han aconseguit desprestigiar-la.

Així doncs, potser ja seria hora de deixar de fer servir la paraula "política" cada vegada que volem dir que es fa una mala gestió d'allò públic. O diem que es fa "una mala política" o, en tot cas, utilitzem l'expressió "partidisme". Fixeu-vos quina és la seva definició: "adhesió cega a un partit determinat pel damunt dels interessos generals". Això és el que fan molts polítics. I és que en lloc de gestionar la política pel benefici de tothom, o de la majoria de la societat, fan ús del seu poder per tal de servir únicament als interessos de partit, en el millor dels pitjors casos.

Per tant, a veure quan deixem en pau la política i parlem correctament de la política. I quan ens sembli que els partits no actuen en benefici de la societat o que la gestió d'allò públic està sotmès a uns beneficis propis diguem que s'està fent partidisme. Això sí que serà políticament correcte.