24 de gener de 2008

Periodisme-ficció

Fa uns dies arribava al Raval de Barcelona amb cotxe a les 7:30 del matí. Passant per un d'aquests carrers estrets em va soprendre veure 4 o 5 homes davant un d'aquests locutoris per a immigrants que tenia les portes obertes. Era l'únic comerç obert. No en tinc ni idea de quina era la seva nacionalitat d'origen, però pel seu aspecte físic vaig pensar que possiblement eren pakistanesos. Pel cap em va passar la idea que res de bo devien estar fent. Estic d'acord que els nadius, sovint, estem carregats de prejudicis davant dels nouvinguts, però hi ha coses que no s'entenen, o almenys ens costen d'entendre. Ara, qui és pensi que aquesta és la meva percepció davant tota aquella persona que veig amb un color de pell més fosca, s'equivoca. No jutjo persones, jutjo certes actituds o maneres de fer. Faci qui les faci.
L'endemà de tenir aquest mal pensament, van detenir als 14 ja famosos presumptes terrorsites en potència. I, lògicament, no em va sorprendre que es confirmés allò que havia pensat més d'una vegada: que a Barcelona hi podia haver gent que estigués disposada a fer quelcom semblant al que va passar a Madrid l'11M del 04. Però això no va impedir que encara em sorprengués més, molt més, el tractament periodístic que en va fer el meu diari de capçalera: l'Avui. La portada d'El Periódico la puc entendre, no em sorpèn, però la de l'Avui em va escandalitzar. D'això no se'n diu periodisme. Avui divendres en Salvador Cardús ho explica molt bé al mateix Avui, que indirectament també el critica sense mencionar-lo. El titular "11-M frustrat a Barcelona" és una autèntica ofensa a la nostra professió, al nostre periodisme. És increïble com aquest diari és capaç de caure en el periodisme-ficció que tantes vegades el mateix mitjà ha criticat quan l'han aplicat diaris espanyolistes respecte ETA.
O potser sóc jo el que estic equivocat. Potser ser sí que aquell fet que no ha passat però que podia haver passat es mereix ser notícia. Potser sí que una font d'informació interessada que tantes vegades ens ha filtrat notícies falses, globus sonda, aquesta vegada és de fiar. Potser sí que cap prova incriminatòria, cap dada confirmada, és necessària i la paraula d'un suposat confident de la policia, que cap periodista ha pogut entrevistar, és de fiar com a oracle d'esdeveniments futurs. Però per més que repasso els criteris de selecció noticiosa que jo mateix explico a les classes de Periodisme segons el tèoric Warren no n'hi veig cap que ens serveixi per fer un titular de periodisme-ficció. Insisteixo, potser estic equivocat i no el sé veure. Potser sóc massa primmirat, però no veig massa diferència entre aquest titular i el famós "11M d'ETA" de l'edició especial d'algun diari d'aquella tràgica tarda a Madrid.
Fins i tot en cas que sigui veritat que anaven a cometre aquest atemptat. Fins i tot si els responsables de l'Avui saben que les seves fonts són de fiar. Fins i tot si al diari li passa pel cap el mateix que a mi i veu molt possible que hi hagi terroristes islamistes en potència a Barcelona ¿no era més ètic, més honest, més realista, en definitiva, més periodístic titular com, per exemple, ho va fer La Vanguardia: "El juez acusa a tres pakistaníes de planear un atentado suicida"?