Artur Mas sembla que té ganes de tornar a quedar-se a les portes de la presidència de la Generalitat i vol presentar-se a unes terceres eleccions. De fet, s'entén que tingui aquesta intenció perquè si no es presenta és com reconèixer que està acabat, políticament parlant. Però vaja, a CiU ja hem vist que aquells qui semblava que no tenien cap més sortida que l'atur (no l'artur) sempre han acabat trobant un lloc ben col·locats.
Per tant, l'Artur encara és a temps de repensar-s'ho intentant trobar una sortida digne del primer pla de la política. I, la veritat, és que Messi és la clau que pot obrir La Porta de sortida de l'actual "líder" de CiU. Efectivament, el golàs de Messi de l'altre dia ens demostra, indirectament, que a hores d'ara un dels homes amb més projecció nacional i internacional és Joan Laporta. Messi fa encara més gran el Barça i el Barça el presideix Joan Laporta i Joan Laporta té una marca al darrere que li dóna ales per tirar endavant el projecte que li doni la gana. Ell és independentista i si encapçalés les llistes de CiU aquest partit, per fi, faria el pas que fa temps havia d'haver fet. Potser això faria marxar una part dels seus polítics i electors que ja tenen una pista d'aterratge al PP, però segur que es compensaria amb la presidència assegurada per Laporta després de pactar amb Esquerra.
Si a això hi afegim la crisi de credibilitat que pateix la classe política i la situació d'assetjament que pateix Catalunya, l'actual Pesident del Barça pot ser la millor encarnació del famós pla B. Per cert, i si els altres arguments no us agraden, us heu adonat que, a més, reuneix una de les condicions imprescindibles per aconseguir ser president de Catalunya?: té una "l" al cognom i això no s'ha de menysprear.
20 d’abril del 2007
Més(s)independents
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
realment em sembla una aposta més agosarada que la de Montilla. És cert que en determinades ocasions alguns dirigents de clubs de futbol han fet el salt a la política però fins l'extrem de liderar un projecte de país. Catalunya, malgrat el Barça en sigui un emblema clau a nivell internacional, no és més que un club. És un país. Però t'asseguro que seria un projecte molt interessant de veure i d'observar el seu creixement polític. De totes maneres jo, si fos dirigent de CiU, optaria per posar el contador a zero amb ERC per tal de poder obtenir un pacte en la pròxima ocasió si el panorama electoral segueix essent el mateix i els socialistes no es consoliden en la presidència de la Generalitat. Cal tenir en compte que el principal partit a obtenir rèdits electorals de l'acció de govern és qui el governa sempre que les coses vagin millor que la darrera vegada. Realment pels amants de la política, les dues opcions, la teva i la que esdevindrà si tot segueix igual, es presenta apassionant.
Publica un comentari a l'entrada