4 d’abril de 2007

Romário, Canut i Mengual

Llegint l'article d'en Monzó d'aquest dimecres dia 4 de març m'ha vingut de nou al cap una imatge que fa un dies que arrossego. La columna parla del gol 1000 de Romário que podria arribar aquesta nit i que tant fa patir al futbolista brasiler. Segons Monzó, seria un bonic conte aquell en què un Romário vaga eternament pels camps de futbol buscant aquesta xifra màgica. Doncs bé, la imatge que m’ha vingut al cap és la de Lluís Canut, fa uns dies, fent la notícia per TV3 des de Brasil on ens explicava que Romário estava a punt de fer aquest gol.
Si en Quim m'ho permet, al conte, a part d'un Romário patint perquè no aconsegueix fer el gol, hi afegiria un antagonista, en Lluís Canut. En Canut podria viure eternament de gorra esperant aquest gol. A diferència del jugador, el “comunicador” català desitjaria amb totes les forces que el gol no arribés mai. Així podria seguir vivint d’unes vacances pagades, pels catalans, envoltat dels luxes turístics que li regala el país sudamericà. L’únic sacrifici que hauria de fer és, un cop per setmana, anar a un camp de futbol per repetir, amb la seva canatarella habitual, les mateixes paraules de cada partit: “aquesta vegada tampoc ha pogut ser, diumenge l’astre brasiler tindrà una nova oportunitat per fer el gol número 1000".
Mentrestant a Catalunya començaria un debat entre aquells partidaris que Canut continués allà amb totes les despeses pagades per explicar que un jugador com Romário ha de llençar una pilota al fons d'una porteria. Aquests recordarien insistentment que "el Baixinho va marcar amb el Barça alguns dels gols més bonics que s’han vist al Camp Nou". Entre aquests, alguns de memorables en contra del Madrid. En canvi, uns altres criticarien la mena de persona que era Romário: aquell que no anava a entrenar-se perquè estava cansat. "Un bon exemple a seguir, si fa uns 15 anys ja estava cansat, com deu estar ara que ja en té 41?", argumentarien. A més, si almenys la majoria d'aquests gols els hagués fet al Barça, però és que només en va fer 53, o sigui, un 5,3%. I posarien com exemple Gemma Mengual, possiblement la millor esportista del nostre país, que acabaria d'arribar de Melbourne amb 6 medalles en natació sincronitzada i cap periodista de TV3 hauria estat allà per explicar-ho en directe.
Però aquest conte es veu que tampoc pot acabar així perquè, pel que sembla, l'equip de TV3 va anar al Brasil a fer un documental sobre el jugador. Tenint en compte que molts dels gols que ha fet Romário han estat qüestionats ja que no eren oficials, ja li podríem regalar aquest, per arribar a la xifra màgica, que la televisió pública ha marcat per l'escaire a aquells qui critiquen el viatge de Canut i així firmar un final inesperat pel preciós conte de Quim Monzó.

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

tots n'anem plens d'aixó, en va parlar el Montilla el de les Cabóries, jo i no se quants més, es una vergonya, per cert ENRIC, en el meu article deia qwue vendriem el documental d'en Romario a Andorra Botswana i no seón més, doncs al poc de publicar el post va entrar algú de Botswana, vol dir que si poses el nom d'una dictadura o de persones en concret (fatxes per ejemple) hi ha un localitzador que avisa a l'interessat. Curiós si mes no.
Bona setmana Santa

David Montilla ha dit...

Sembla ser que ja ha tornat en Canut i el seu equip. Una autèntica vergonya com ja vaig denunciar. Salut Enric