1 d’abril del 2007

La por a l'article

La Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull va organitzar a mitjan març les seves jornades anuals de comunicació. Són tres dies de taules rodones, xerrades, debats, etcètera, a l'entorn de les professions de periodisme, publicitat i relacions públiques i comunicació audiovisual. Un complement formatiu per als estudiants i per a l’equip docent que gira entorn d’un tema, en aquesta ocasió dedicat a la por. La por des de molts punts de vista, per exemple, des del tractament periodístic dels temes de successos o les campanyes publicitàries de trànsit, fins com de superar la por se’n fa un espectacle mediàtic.
En més d’una taula es va arribar a unes conclusions semblants: hi ha dos tipus de por, aquella inherent a la persona i la que s’aprèn o s’adquireix a posteriori. Tan l'una com l’altre, però, es poden inhibir o domesticar. I la clau per superar la por és la capacitat de treball que es tingui en un moment d’estrès, de pànic o de temor. O sigui, que davant d’una situació de por i superat el moment inicial, hem de ser capaços de no tancar-nos en un bucle sinó de buscar escapatòries a través d’alguna acció que ens permeti superar-la.
Això explica perquè gent davant d’una situació semblant té o no por. Durant les jornades vam sentir diferents exemples, un de molt recorrent va ser la postura d’un alumne davant de l’examen. La millor manera de no tenir por és estar ben preparat i davant del full en blanc posar-te a treballar, o sigui, a respondre les preguntes i no tancar-te en la idea que “segur que malgrat tot, m’anirà malament”. Per tant, una bona preparació i posar-la en pràctica serveix per superar la por que també és més alta quan més ambiciós és l’objectiu a obtenir.
Un altre full en blanc que provoca sovint pànic o certs temors, és el de l’articulista o el de l’escriptor quan ha de redactar un text. Màrius Serra, Andreu Martín i Marcos Ordóñez van coincidir a dir que existeix la por de quedar-te sense idees davant d’una pàgina en blanc. És curiós, aquest és un temor que sovint té l’autor d’aquesta columna quan es mira el calendari i s’adona que ja fa tard al lliurament de l’article i encara no ha escrit cap paraula. Li comença a entrar pànic davant la possibilitat de no trobar un tema per escriure l’article. Però en lloc de dir-se “no tinc cap idea, no tinc cap idea, no tinc cap idea” connecta el radar que té al cap, sondeja el seu voltant, busca un clau a on agafar-se i de cop en troba un allà a on menys s’ho espera. I es posa a escriure i sense saber ben bé com s’adona que ja el té acabat.
Article publicat a El Ter, abril 2007

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

tens raó, saps que soc d'article diari, i no tinc capproblema en aquest sentit, tot i que sovint em pregunto si ho gafues de fer en un mitjà com ho fa des de temps ençà -per exemple - l'Espinás. Hi ha un truc, però, tenir desats dos o tres articles intemporals sempre va bé.

glòria ha dit...

El dia que l'Enric penjava aquest document, em trobava en un moment de por paralitzant i totalment bloquejada. Pot semblar exagerat, però durant benbé 10 dies no vaig ser capaç de connectar-me a la plataforma virtual del mestratge que estic cursant ara mateix. El motiu? No vaig poder fer una entrega a temps. El tema? Investigació de mercats. L'entrega? 3 preguntes complexes i una quarta pregunta amb 4 preguntetes més dins. Igual de complexes que les 3 primeres. La meva salvació? setmana santa. No pas per cap motiu religiós, no... sinó perquè vaig poder disposar de 5 dies sencers, tancada a casa, escribint. Repassant apunts, investigant per internet, llegint i rellegint...i escribint línia rere línia, borrant paràgrafs sencers... i tornant escriure (he de reconèixer-ho: amb l'ai al cor). Així va ser com vaig poder entregar la feina amb 15 dies de retard... però feta! El resultat? una penalització a la nota. El resultat real? La satisfacció d'haver superat una sensació del tot opriment i preocupant. Allà que obres els ulls i el primer que et ve a la ment és: INVESTIGACIÓ DE MERCATS. UHHHHHHH!!!!!

glòria