Com pot ser tan modesta la Generalitat? Dóna 730 euros per cada nen menor de 6 anys a una família nombrosa i diu que són “ajuts a mida de les famílies”. No són a mida, són desmesurats. Sabeu quan val un bolquer? Més o menys 20 cèntims d’euro, almenys de la casa Dodot. Doncs bé, amb aquests 730 euros podem comprar exactament 3650 bolquers a l’any, o sigui, 10 bolquers al dia.Lògicament, i només en cas de greus problemes intestinals, un infant no arriba a necessitar-ne aquesta quantitat. Podríem dir que, bolquer amunt o bolquer avall, se’n solen gastar un promig de cinc al dia. Per tant, encara et queden 365 euros per nen. Però és que si, a més, tens en compte que durant aquests 6 anys només en un màxim de 3 es necessiten bolquers, sense cap mena de dubte podem dir que l’ajuda de la Generalitat és més que generosa.
I és que si el Govern de Catalunya parla d’ajuts “a mida de les famílies” se suposa que parla exclusivament de fets a mida per comprar bolquers. Segur que a la propaganda que fa d’aquestes ajudes, en què apareix aquell nen que li va creixent el xumet desmesuradament, s’han deixat de dir-ho. No tindria sentit, per exemple, que parlessin d’ajuts a mida del cost d’una llar d’infants ja que amb 730 euros amb prou feines pagues tres mesos i mig. Tampoc deuen parlar d’ajuts a mida de la vestimenta ja que s’han de comprar sabates, camises, pantalons, roba interior, bates de col·legi, anoracs, etcètera, i amb aquests diners amb prou feines pagues la meitat del que necessiten els més petits de casa. També és dóna per entès que aquesta quantitat tampoc és un ajut suficient o a mida per comprar, per exemple, productes bàsics com llet, aigua, papilles, iogurts o fruita que consumeix un infant al llarg de l'any.
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, la despesa anual d’un membre d’una família nombrosa està al voltant d’uns 6 mil euros. Per tant, queda clar que quan la Generalitat diu que aquests 730 euros és "un ajut a mida de les famílies" només volen dir que són uns diners que serveixen perquè els catalans tinguem els nens amb el cul net i sec. Que ja és molt.
Emès a "No dinarem" de Ràdio Manlleu. 02/04/07
2 comentaris:
Enric, penso que aquest escrit és una mica demagògic i fas la crítica fàcil. El tema de les ajudes, siguin del tipus que siguin, és un tema molt complexe que en tot cas s'hauria de tractar amb més temps o espai.
Lluís, jo la demagògia la veig en la propaganda que fan, que és el que critico. No trobo gens sensat que diguin que són ajuts "a mida" quan són tan minses i universals. No ho dic en el text, però tampoc trobo gaire ètic que et diguin que apugen les ajudes quan el que fan és adapatar-les a IPC. És com si a tu et diuen que t'apugen el sou i el que fan és aplicar el cost de la vida. Jo sobretot critico com ens venen l'ajuda.
Publica un comentari a l'entrada