25 de maig de 2007

El Mosso del Sac

Uns bons amics, tan amics que viuen a casa nostra, tenen una filla a punt de fer quatre anys de qui pateixen les marraneries pròpies d’aquesta edat. Possiblement per cridar l’atenció, la xica de la casa, que té dos germans més xics, sovint es nega a anar a sopar, posar-se el pijama, rentar-se les dents o anar-se’n a dormir. Després d’intentar raonar amb ella, convèncer-la de bones maneres, no els queda cap més remei que passar a l’amenaça. Habitualment aquesta consisteix en el mètode Supernany de l’aparcament. Però han acabat aparcant aquesta opció, perquè ja no els funciona, i opten per un mètode més clàssic: amenaçar-la amb l’Home del Sac, però versió moderna. I quina és aquesta versió? Doncs simulen una trucada als Mossos d’Esquadra o a la Policia Local a qui expliquen les rabietes de la seva filla i que ja la poden anar a buscar. Fins i tot, en casos extrems, un dels pares se’n va fins a la porta, truca al timbre i fa veure que parla amb els Mossos que ja han arribat a casa per emportar-se la nena al calabós. Aquesta s’aixeca volant del sofà i se’n va pitant al lavabo a rentar-se les dents i fer un pipí.
Aquests amics no tenen ni idea de si aquest mètode seria homologable per múltiples especialistes en educació infantil, però sí que saben que funciona. Sigui com sigui, aquesta nena, quan es porta malament, té por dels Mossos d’Esquadra que són, per ella, el que havia estat l’home del sac pels seus pares. I és lògic que temi aquest, o qualsevol altre cos policial, perquè aquesta no deixa de ser una de les funcions de la policia. Qui no té por de la policia?, diguem-ne temor, respecte o qualsevol altre sinònim. Ja sigui el delinqüent que trafica amb drogues, l’estafador d’impostos o aquell qui vol comprovar si realment el cotxe que s’ha comprat arriba als 300 quilòmetres l’hora té por que l'enxampin. Un poble en què la gent no té por a fer malifetes perquè sap que “qui la fa no la paga” és una societat malalta. La filla dels meus amics ha de saber que si un dia es fa antisistema i va a una manifestació l’últim que se li ha d’ocórrer és intentar trencar-li la cara a un Mosso d’Esquadra.
Ara, d’aquí a transmetre a la societat una sensació de desconfiança envers la nostra policia, hi ha una diferència abismal. Lògicament que sempre una policia pot millorar certes conductes deplorables i convé denunciar-les quan són evidents. Gairebé tots en coneixem algun cas. Però el que està passant ara amb la nostra policia és una campanya de desprestigi malintencionada. Al darrere s’hi entreveu una lluita d’interessos. Alguns s’entesten a demostrar que el fet que Joan Saura sigui Conseller d’Interior és tan incompatible com posar l’amo d’una petroquímica a Mediambient o un curandero a Sanitat. D’altres intenten convèncer-nos que “contra la Guàrdia Civil es vivia millor”. I finalment sembla que també hi ha certes lluites internes dins el cos policial i la cúpula política que es barallen a través dels mitjans.
Si aquesta polèmica forçada serveix per millorar, encara més, l'excel·lent servei que ofereix la nostra policia i perquè les relacions entre els polítics i els caps policials siguin més fluïdes, benvinguda sigui. Però si de tot plegat en queda un pòsit de desprestigi, tots hi haurem sortit perdent. I és que la policia ha de fer la funció de l’Home del Sac quan convé. Però també en té una altra encara més important i és la de donar-nos la sensació de seguretat i protecció. La filla dels nostres amics sap que quan es porta malament el Mosso del Sac se la pot endur. Però també és molt amiga d’un policia local, pare d’una excompanya de la Llar d’Infants, que cada dia quan surt de l’escola atura el trànsit per deixar-la passar pel pas de vianants.

2 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Totalment d'acord, a banda que en Sauira i sobre tot la seva ma dreta en Joan Delort em sembla que es diu estàn actuant bé, hi ha interés premeditat en contra d'en Saura des del primer dia. I entenc que governar la tropa de m,ossos que ja tenim no ésfàcil i es poden doner casos d'excessos com s'ha vist però ho hem sabut per el mateix departament de interior en un clar exercici de transparència. Quan al punxó ja en vaig parlar ahi i abans d'ahir al bloc, s'ha utilizat de manera miserable per premsa o part de la premsa i els politics de la oposició. Sort que ja s'acava. Torni a desitjar-te que et vagi bé diumenge, a tu i al LLuís.

elka ha dit...

la filla d'uns amics...
pobre Laia!