Dipòsit de cadàvers multifuncional

Trobo estèticament preciós i atractiu l’anunci de Plaça Espanya del Departament de Treball en què apareix el dipòsit d’uns cadàvers que hi han arribat després de patir un accident laboral. Aquesta distribució en quadres o rectangles proporcionats sempre l’he trobat atractiva. És una bona representació icònica de la intervenció humana. Una visió quadriculada i en certa manera homogènia de la nostra societat. Un dipòsit de cadàvers n’és un exemple, però en tenim d’altres també significatius. Sense moure’ns de l’àmbit mortuori tenim els nínxols d’un cementiri, però també podríem posar com exemple un bloc de pisos amb finestres, sense balcons, o l’aparador d’una botiga d’electrodomèstics farcit de televisors. La visió proporcionada i repetida en forma rectangular ens dóna una certa sensació d’ordre, equilibri i de control. En la natura només el rusc d’abelles repeteix un cànon semblant.
Però si aquesta imatge és la d’una morgue, s’afegeixen als altres atributs el de la morbositat. O si voleu, una atracció més irracional, més passional. És per aquest motiu que m’agrada molt estèticament aquest anunci. Cal reconèixer als autors de la campanya una aportació creativa que aconsegueix un dels seus principals objectius: cridar l’atenció. Però el que més m’admira d’aquesta publicitat és que és multifuncional. M’explico al següent paràgraf.
D’aquest anunci no se n’entendria el significat si en algun lloc o altre no hi hagués l’eslògan: ‘A la feina cap risc’ firmat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i per l’etiqueta que penja del dit del peu on s’explica la causa de la mort. Però si traiem l’etiqueta i l’eslògan, l’anunci ja no s’entén. Un cop despullat d’aquests elements, el mateix cartell podria servir per anunciar-hi altres coses. En l’article d’en Monzó d’aquest divendres cita un treballador dels FCG que posaria els noms dels seus caps als peus dels difunts en cas d’una negociació de conveni. Per tant, ja tenim una altra possible funció publicitària d’aquest anunci: la reivindicació sindical en defensa d’un conveni. L’eslògan, per exemple, podria ser ‘A mort per un Nou Conveni’.
Aquesta és només una opció, però me’n vénen al cap moltes altres. Per exemple, un altre departament de la Generalitat, el d’Interior, podria fer campanya en contra dels accidents de circulació. L’eslògan podria ser el clàssic Wonderià (Stevie) ‘Si beus no condueixis’, però potser seria més oportú un ‘A on prefereixes aparcar?’. També s’hi podria apuntar la Geli que tindria en aquest dipòsit de cadàvers un seguit de possibilitats per combatre diferents malalties o mals costums que poden acabar amb la mort. Des del també clàssic ‘El tabac mata’, en què “el tabac” es pot substituir per altres drogues, legals o no, fins a un ‘Entra a l’hospital per la porta principal’, en una possible campanya per potenciar les revisions mèdiques.
I ja que estem en l’àmbit de la salut, també es podria fer servir la imatge per una campanya en contra de les negligències mèdiques. Malgrat que tenim una Sanitat Pública que funciona força bé, hi segueixen havent casos de morts de pacients que amb una millor eficiència sanitària es podrien haver evitat. No cal citar-ne casos, però en poc més de dos mesos ja me n’han explicat dos en què una reacció massa lenta d’alguns serveis mèdics no van evitar unes morts que molt probablement no s’haurien hagut de produir. En aquest cas l’eslògan podria ser: ‘Tu ho pots evitar’.
Finalment, i per no allargar-me més, també s’hi podria apuntar un altre departament del nostre govern, el d’Acció Social i Ciutadania. Arran del cas d’aquella dona de Roses que s’ha estat 6 anys morta asseguda al sofà de casa, aquest departament podria promoure una campanya en contra de l’abandonament de la gent gran. Aquí es podria recuperar el vell eslògan de ‘No els abandonis, ells no ho farien”. Però té dos inconvenients. El primer és que la comparació amb els gossos és massa evident i perillosa. L’altre és que algun fill podria contestar: “i com ho saps que ells no ho farien o no ho han fet?”.