Extermini

Des de fa uns dies corren per les parets de la meva habitació unes cuques molt petites. No sabria dir què són exactament, però es deuen apropar allò que en diuen termites. Vaja, un bitxo que estaria, perquè ens entenguem, entre la puça i la marieta. Diria que surten de darrere del capçal del llit, que està enganxat a la paret, on deuen haver fet un niu. La dona que dorm al mateix llit que jo, filòloga catalana i professora de català i castellà, quan veu els bitxos li pugen esgarrifances per tot el cos i me'ls fa eliminar i llençar-los per la finestra o pel forat de vàter.

Com que la cosa no s'atura i ja hem trobat també alguna bestioleta d'aquestes dins al llit, ens estàvem plantejant exterminar-los. Ho hem intentat amb un esprai insecticida, però no ha funcionat. El següent pas és consultar les pàgines grogues a la recerca d'alguna empresa de fumigació. Però aquest matí, quan he vist aquesta foto d'aquí dalt a l'Avui, reproduida de Telemadrid, m'ho he repensat. Quan he vist les cares de Caja, Espada i Boadella, no sé quin estrany mecanisme mental m'ha fet venir al cap la imatge dels bitxos de la meva habitació. Llegint les seves paraules, i escoltant-les a la ràdio, m'he adonat que sóc un autèntic criminal, un genocida, un exterminador de castellanoparlants. Com no me n'havia adonat abans!

M'ha entrat un remordiment, un mal de panxa i una angoixa que no em deixen viure. Així que, aquesta nit, i gràcies a la veritat revalada pels ciudadanos de segunda, quan vagi a dormir i torni a veure aquelles bestioletes repugnants passejant-se per l'habitació en lloc de voler-les exterminar m'entrarà una tendra compassió i els donaré alguna cosa per menjar.