Esclau internauta

Ja ni recordo quants anys fa que treballo amb el correu electrònic, però diria que la primera adreça la vaig tenir a finals dels anys 90, devia ser l'any 98. Aviat, doncs, farà 10 anys que em vaig convertir en un internauta. Aquesta nova categoria va passar a ser inseperable de la meva vida professional i personal quan vaig començar a treballar a la universitat, a partir del 2001. Des de llavors, cada any he incrementat l'ús d'Internet i el correu electrònic de manera espectacular.
Tant és així que a hores d'ara tinc, seguríssim, més relació professional amb persones per internet que cara a cara, si exceptuem els alumnes, és clar. Tot i això, també us he de confessar que alguns alumnes pràcticament només els conec a través de la xarxa. Això ha fet que diàriament rebi al voltant d'uns 40 correus electrònics, sense comptar els SPAM. Avui, per exemple, després d'uns quantes dies de vacances, he rebut 43 correus. Tot i això, tampoc ha estat un dia massa carregat ja que la majoria no han estat estríctament professionals. Per exemple, m'han convidat a dinar, a un acte polític i a la presentació d'un disc. També m'han informat de les últimes novetats de la facultat o he rebut alguna de les subscripcions a diaris digitals. Una alumna m'ha enviat una feina que m'havia de lliurar, però que no ho ha pogut fer en persona perquè estava malalta. També m'han demanat un parell de favors, professionals, eh!

Pel que fa als SPAM, en total se n'han acumulat 38 dels bons amics Charlie Morrow, Estelle Madden, Blanca Higgins, Alison Weber, Krystal Estrada o Marcie Ledbetter, entre d'altres. Les seves ofertes són realment suculentes i si els fes cas podeu estar convençuts que seria una autèntica màquina sexual folrada de calés.

Si una cosa m'ha demostrat aquestes vacances de Setmana Santa és que sóc un esclau del meu correu electrònic. Per més que volgués no he pogut evitar connectar-me per, almenys, carregar-me els SPAM. També he hagut de fer algunes gestions de feina i he enviat algun correu personal. D'acord, els avantatges dels e-mails són innombrables i inimaginables fa deu anys, però començo a dubtar si té més inconvenients.

Per exemple, hi perd el contacte humà i també, segur, s'hi perden massa hores. També pot provocar malentesos, confusions i fins i tot fortes enrabiades. Tampoc hi guanya massa la bona escriptura ja que es tendeix a escriure molt malament. Però sobretot provoca síndrome d'abstinència i t'obliga a obrir-lo o consultar-lo a totes hores i és que no només en reps sinó que també n'envies esperant dels altres el mateix que t'exigeixen a tu.

L'altre dia vaig veure un petit reportatge sobre Josep Maria Espinàs en què es veia que encara escriu amb la seva Olivetti i, la veritat, vaig sentir una enveja sana, molt sana!