Diuen que la principal causa del descontentament de la joventut actual, expressat, per exemple, atacant la universitat amb l'excusa del Pla Bolonya, és que veu que les seves expectatives de futur estan per sota de les dels seus pares. O sigui, que si fins ara els fills acabaven superant els pares en qualitat de vida ara pot passar que sigui al revés. I és que aquells que estan a un pas d’entrar en l’edat adulta s’adonen que ja mai més tornaran a viure en l’opulència que estaven instal·lats quan eren adolescents. Un joves que veuen que quan entrin al món laboral ja no es podran comprar la PSP o la Wii, que ja no seuran en cotxes amb tot tipus de luxes o que no viuran en una casa de propietat. Al contrari de la generació anterior, la coneguda com a Generació X.
Els que eren joves a finals dels 80 i principis dels anys 90 i que ara tenen entre 35 i 40 i pocs anys, eren, érem, coneguts com la generació indefinida. Indefinits en comparació amb els nostres pares que havien estat els de la generació idealista, que havien començat a canviar el món. Aquells pares eren joves a finals dels anys 60, principis dels 70. En canvi, nosaltres no teníem res per a què lluitar perquè la feina important ja estava feta. La nostra principal missió havia de ser gaudir més de l'oci i viure millor que els nostres pares. I en certa manera ho vam aconseguir. Dic en certa manera perquè aquesta crisi ja ha enganxat de ple a alguns d’aquesta generació.
Però ara ja comencen a emergir els fills dels més veterans de la Generació X. Aquests que creuen tenir un futur molt negre. Una generació que veuen que les seves expectatives econòmiques i socials retrocedeixen. En definitiva, una generació que arribarà a l’edat adulta en un clar període de recessió de tot tipus. És per això que si la nostra Generació era l’X perquè no se li va trobar cap nom, estic convençut que el nom que més li escau a l’actual, desgraciadament per ells i per tots, és el de Generació Recessió. Si voleu, i perquè soni més cool, en podríem dir Recession Generation.
2 comentaris:
ull! que el doctor comença a fer analisi critic de la societat i a etiquetar periodes de la etapa post moderna!!va fort! si tens rao, pero un petit incís: has de tenir en compte que no s'ha de generalitar, no tots els joves s'han assegut en seients de cotxes luxosos...potser nomes els que tu coneixes.
Hola Núria. Sí, això de teoritzar sembla que fa unes setmanes que em dura. Si mires les últimes entrades en trobaràs d'altres. Són els efectes colaterals de ser doctor. I pel que fa a la generalització fixa't que enumero alguns d'aquells luxes que tenen el jovent d'avui en dia i al final hi ha una "o", no una "i". Això vol dir que pots entendre que algú ho ha tingut tot, però d'altres només algunes coses. De fet, conec nanos que no han tingut mai una PSP, ni una Wii ni han tingut cotxes amb tot tipus de luxes (no luxosos, que no és el mateix). Ja saps que aquests exemples són només metàfores de la situació i que, per suposat, sí que hi haurà molts joves que viuran millor que els seus pares.
Bon Nadal...
Publica un comentari a l'entrada