16 de desembre de 2008

Tocar s'escriu amb T i C

Aquells que asseguren que Catalunya només pot convocar un referèndum d’independència quan es pugui guanyar tinc els meus dubtes que, en realitat, creguin en el dret a l’autodeterminació. I és que si fos així, no s’entén que no facin ni cas a un estudi de CiU, el seu partit de referència, que confirma que prop del 60% del catalans són partidaris de dir que “sí” a exercir aquest dret. Segueixo pensant, i ho diré tantes vegades com faci falta, que només formulant la pregunta sabrem si el podem guanyar, encara que el perdem en el primer intent.
És per això que considero que a Catalunya estem a prop del punt d’inflexió més important de la recent història democràtica. La sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut català marcarà l’autèntic termòmetre nacional. Ni les diferents eleccions autonòmiques, espanyoles o locals ni el referèndum de l’Estatut hauran estat tan importants. Per primera vegada l’Estat espanyol ens dirà “fins aquí podeu arribar”. O sigui, la sentència del TC servirà per saber quin és límit autonòmic de Catalunya.
Per tant, serà l’hora de saber si els catalans també ens volem quedar dins aquests estrets límits o els volem superar. I vist el panorama, la pregunta que hem de formular-nos només és una. Ja la sabeu. Aquest és el punt d’inflexió. Després d’això, només ens queden dues opcions: continuar dins Espanya amb els límits que ens haurà marcat o marxar-ne.
També serà el moment perquè els partits polítics catalans passin definitivament de les paraules als fets. La resposta política, i partidista, ja no podrà ser ambigua. I si acaba sent ambigua, i si no canvia res, i si... jo ho tinc clar, i no és broma, no tornaré a votar fins que no es convoqui el referèndum.
Publicat a Elter.net