Aquests dies estic treballant en un projecte d'investigació en què m'he de llegir tots els articles d'opinió sobre les eleccions catalanes del 2006 durant els quinze dies de campanya. He d'analitzar tres diaris i en aquests moments em llegeixo els de l'Avui. Quan porto 115 articles llegits em trobo de ple amb un del que llavors era el cap de llista d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira. L'article es titula "Pensaments propis" publicat el 25 d'octubre de 2006 i, lògicament, demana el vot pel seu partit.
Començo a llegir i al sisè paràgraf m'entrebanco amb aquestes paraules: "ERC és la garantia que el desplagament estatutari no comporti encara més retallades o que les inversions establertes no es calculin sistemàticament a la baixa". Com us podeu imaginar, estem a punt de comprovar si això és cert.
Ara ERC pot demostrar si pot garantir allò que va prometre per ser votada. Si no, ja sap què li pot passar. No, no és cap amenaça, el mateix Carod-Rovira ens ho diu: "Convido a pensar en el que cadascú de nosaltres, partits i candidats, ha fet pel país durant aquests darrers anys i en tota la seva trajectòria. Pensin en el que han fet pel país, no pas en allò que diuen que han fet".
Senyor Carod-Rovira, suposo que encara manté el convit perquè jo tinc la intenció d'assistir-hi les properes setmanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada