Avui dimecres he participat com a convidat a la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio. Els tertulians periodistes Paco Marhuenda, Mercè Beltran i Ramon Rovira han hagut de compartir la seva hora de tertúlia amb un convidat que ha anat allà a parlar de la seva tesi. No és la primera tertúlia en què participo, però sí que ha estat en la que m'ha costat més explicar-me. La veritat és que quan més em pregunten sobre un treball de tants anys de feina tinc la sensació que més respostes ambigües dono. És curiós, però arriba un moment en què penso que l'única resposta possible que puc donar és regalar la tesi a aquell qui em faci les preguntes. L'única resposta vàlida és la mateixa tesi.Per això avui he tingut la sensació que ni em sabia explicar ni em podien entendre. De fet, m'ho han dit explícitament: "no sé si t'entenc" ha deixat anar un tertulià. Un treball d'aquestes característiques, carregat de dades, de matisos, d'un marc teòric previ i que, a més, a part de respondre'm preguntes me'n formula moltes més ¿com carai el puc explicar en deu minuts i, a sobre, que se m'entengui?
1 comentari:
Jo he sentit la tertúlia i he tingut dues sensacions. La primera, és que el format de tertúlia no era el més apropiat per a que poguessis explicar bé el que diu i representa la teva tesi. El format de tertúlia amb constants interrupcions no ho permet, i menys per parlar d'un treball tant extens.
La segona, i aquesta és més general i l'he detectat també en altres tertúlies, és que els tertulians es veuen invadits per algú que ve de fora i els hi explica un tema del que ells no en saben res. Immediatament, s'activa l'autodefensa dels tertulians, consistent en que entre ells s'ajuden i comencen a opinar a la contra del que diu el forani, sense oferir cap mena de dada ni opinió. Hi ha hagut algun moment de la tertúlia en que he arribat a pensar que no era just el que estaven fent els tertulians en nòmina.. Salut!
Publica un comentari a l'entrada