Avui s'han fet públics els índexs d'audiència segons les enquestes de l'EGM i el Matí de Catalunya Ràdio es manté líder amb 342.000 oients. Tal i com us vaig anunciar, li vaig enviar fa unes setmanes unes preguntes a la Neus Bonet que em va enviar les respostes fa una setmana. Per algun d'aquests motius cibernàutics inexplicables, no em va arribar. És probable que fos el detector d'SPAM. Avui, finalment, he pogut recuperar l'entrevista. Aquí teniu les respostes:Ja fa dos mesos que vas començar al Matí, estàs satisfeta del funcionament del programa? En definitiva, de quins canvis et sents més orgullosa?
No encara no estic satisfeta del funcionament del programa. En primer lloc perquè penso que sempre tot és perfectible. I més en un programa que representa un relat de l’actualitat i de la vida, de 5 hores diàries.
No encara no estic satisfeta del funcionament del programa. En primer lloc perquè penso que sempre tot és perfectible. I més en un programa que representa un relat de l’actualitat i de la vida, de 5 hores diàries.
Volem fer un programa que vagi més enllà d’informar. Que expliqui perquè passen les coses. Totalment obert al món, però amb la nostra mirada. I que sigui el reflex de la pluralitat social que tenim, a través de les tertúlies.
I el feedack amb el públic, encara és desigual com deies fa un mes a l'Avui?
El feedback amb el públic, és difícil de definir perquè no es pot generalitzar. Jo crec que el temps ens va donant la perspectiva de les coses. Els primers dies eren uns/unes oients que trucaven i/o escrivien. Alguns per queixar-se. Per opinar sobre els canvis, per preguntar una mica què faríem al programa. I per dir-me cul d’olla també.
Ara la relació és molt més fluida. Diria que entra en els paràmetres de qualsevol relació d’un programa amb els seus oients. És a dir, hi ha qui es queixa, comenta, opina, però hi ha molta participació als diferents espais del programa. I moltes peticions de poder-hi intervenir per les diferents vies que posem a disposició de tothom: el nostre banc del “Si no fos” o el “Faristol” que volen ser tribunes d’expressió, debat, crítica o comentari.
Quin és el millor elogi que t'han fet?
Ara no tinc orelles per elogis. Em calen crítiques, anàlisis i sinceritat. I això és el que tinc de la gent que més i millor em coneix. I que per tant, no és gens condescent amb mi.
I la pitjor crítica?
Que en els primers dies no semblava jo!
D'aquí a uns dies sabreu els EGM, ¿quines dades us confirmaria que aneu per bon camí i quines no?
Això sí que li hauras de preguntar al director de l’emissora. Però no es poden fer projeccions amb només tres mesos.
Es diu que cal paciència per consolidar l'audiència, ¿no trobes que aquesta temporada ha canviat massa coses a Catalunya Ràdio per aconseguir aquest objectiu?
Els canvis costen sempre, a tot arreu i a tothom. I com et deia cal temps perquè només el pas del temps et dóna la perspectiva de les coses. Canviar no deixar de ser invertir en el futur i això és el que fem tots cada dia.
¿I la direcció creus que tindrà paciència amb vosaltres?
No crec que sigui qüestió de paciència si no de treball en equip. De veure les tendències i les evolucions i la velocitat de creuer que agafa el programa. I aplicar si calen correccions en la ruta actual. Allò que et deia al començament, tot és perfectible i ho és cada dia.
I el feedack amb el públic, encara és desigual com deies fa un mes a l'Avui?
El feedback amb el públic, és difícil de definir perquè no es pot generalitzar. Jo crec que el temps ens va donant la perspectiva de les coses. Els primers dies eren uns/unes oients que trucaven i/o escrivien. Alguns per queixar-se. Per opinar sobre els canvis, per preguntar una mica què faríem al programa. I per dir-me cul d’olla també.
Ara la relació és molt més fluida. Diria que entra en els paràmetres de qualsevol relació d’un programa amb els seus oients. És a dir, hi ha qui es queixa, comenta, opina, però hi ha molta participació als diferents espais del programa. I moltes peticions de poder-hi intervenir per les diferents vies que posem a disposició de tothom: el nostre banc del “Si no fos” o el “Faristol” que volen ser tribunes d’expressió, debat, crítica o comentari.
Quin és el millor elogi que t'han fet?
Ara no tinc orelles per elogis. Em calen crítiques, anàlisis i sinceritat. I això és el que tinc de la gent que més i millor em coneix. I que per tant, no és gens condescent amb mi.
I la pitjor crítica?
Que en els primers dies no semblava jo!
D'aquí a uns dies sabreu els EGM, ¿quines dades us confirmaria que aneu per bon camí i quines no?
Això sí que li hauras de preguntar al director de l’emissora. Però no es poden fer projeccions amb només tres mesos.
Es diu que cal paciència per consolidar l'audiència, ¿no trobes que aquesta temporada ha canviat massa coses a Catalunya Ràdio per aconseguir aquest objectiu?
Els canvis costen sempre, a tot arreu i a tothom. I com et deia cal temps perquè només el pas del temps et dóna la perspectiva de les coses. Canviar no deixar de ser invertir en el futur i això és el que fem tots cada dia.
¿I la direcció creus que tindrà paciència amb vosaltres?
No crec que sigui qüestió de paciència si no de treball en equip. De veure les tendències i les evolucions i la velocitat de creuer que agafa el programa. I aplicar si calen correccions en la ruta actual. Allò que et deia al començament, tot és perfectible i ho és cada dia.
¿I tu, et veus amb força? ¿Et sents massa pressionada?
De moment de força i ganes, ànims i ganes de batallar no me’n falten. No me n’han faltat mai. M’agrada molt la meva feina. I la visc amb passió. I la pressió moltes vegades ve més donada per un mateix. Pel nivell d’autoexigència que cadascú es marxa. I aquí acostumo a ser massa severa amb mi mateixa.
¿Penses ja en la temporada que ve, o és massa aviat?
Faig cas d’una dita de la meva àvia, que sempre deia després de l’1 ve el dos, i a poc a poc, i bona lletra.
En Joaquim Maria Puyal ha tornat a afirmar recentment que creu que la "corpo" no té ni ha tingut mai un model previ i que això li passa factura. ¿Hi estàs d'acord?
No he llegit aquestes declaracions. En tot cas li hauries de preguntar a ell. I realment no em queda clar amb aquest enunciat de quin model previ es parla: model d’empresa, model programàtic? I tampoc em queda clar quina és aquesta factura que paguem o estem pagant ni en què consisteix.
De moment de força i ganes, ànims i ganes de batallar no me’n falten. No me n’han faltat mai. M’agrada molt la meva feina. I la visc amb passió. I la pressió moltes vegades ve més donada per un mateix. Pel nivell d’autoexigència que cadascú es marxa. I aquí acostumo a ser massa severa amb mi mateixa.
¿Penses ja en la temporada que ve, o és massa aviat?
Faig cas d’una dita de la meva àvia, que sempre deia després de l’1 ve el dos, i a poc a poc, i bona lletra.
En Joaquim Maria Puyal ha tornat a afirmar recentment que creu que la "corpo" no té ni ha tingut mai un model previ i que això li passa factura. ¿Hi estàs d'acord?
No he llegit aquestes declaracions. En tot cas li hauries de preguntar a ell. I realment no em queda clar amb aquest enunciat de quin model previ es parla: model d’empresa, model programàtic? I tampoc em queda clar quina és aquesta factura que paguem o estem pagant ni en què consisteix.
1 comentari:
Per bé que la Neus s'hi esforça, el programa ha perdut una mica de nivell. Hi ha desbandada a RAC1, i no és tant per culpa de la Neus, sino de les decisions tant polititzades que s'han pres a Catràdio. Extirpar la crosta ja ha passat factura amb 70.000 oients menys, i uns quants més haguessin caigut si RAC1 tingués cobertura nacional (que per ara, no té).
Publica un comentari a l'entrada