2 de novembre de 2008

Austeritat demagògica

El director d’un diari monàrquic, de la monarquia espanyola, defensava ahir en la seva columna la figura de la dona del Rei d’Espanya. I no només defensava la senyora en qüestió, sinó que atacava l’ús mediàtic que s’està fent de la publicació d’un llibre. El director afirmava que les “suposades” declaracions d’aquesta senyora “han desatado un exagerado debate público al que precipitadamente se han sumado muchos, formando una algarabía, especialmente intensa en Madrid, de la que hay que mantener una saludable distancia. Algunos parecen interesados en manchar el discreto e inteligente papel que ha desempeñado doña Sofía desde que contrajo matrimonio con don Juan Carlos y desde que este asumió la jefatura del Estado, cuyo 33. º aniversario se cumplirá en pocas semanas.”
És lloable que aquest senyor se n’adoni i denunciï que hi ha campanyes mediàtiques exagerades que busquen desacreditar una figura institucional que es mereix un “cariñoso aplauso”.
El que és sorprenent és que aquest director d’un diari editat al nostre país no mantingui el mateix criteri a l’hora de denunciar la campanya mediàtica per desacreditar la segona institució de Catalunya. De fet, no hauria de dir que és sorprenent perquè en realitat ell forma part dels que han potenciat i animat aquesta campanya. Quatre dies abans de l’article anterior, en publicava un altre en què donava la seva visió sobre la decisió del Parlament de Catalunya d’aprovar la renovació de la flota d’automòbils: “Una cosa es el pertinente nivel protocolario que merece una figura institucional como el presidente del Parlament - el segundo cargo del país- y otra cosa es acabar encareciendo un vehículo oficial sin ninguna justificación”. I acabava amb un altre atac directe a Ernest Benach: “En política no hay nada peor que esperar a que amaine el vendaval cuando las noticias irritan a los ciudadanos. Y este es un claro ejemplo.”
Aquesta és la demagògia que utilitza aquest senyor. Primer, perquè només denúncia les campanyes mediàtiques que van en contra dels seus interessos particulars/empresarials. I és que se suposa que li deu més a la Monarquia que a un President del Parlament que, recordem-ho, és republicà. Ara, la demagògia va molt més lluny quan aquest senyor demana austeritat i, en canvi, no ens explica què es gasta ell amb el seu cotxe amb xofer. I que ningú em digui que aquesta és una empresa privada i que pot fer el que vulgui amb els seus diners. Potser hauríem de recordar la quantitat de publicitat institucional que paguem entre tots a aquest mitjà. I no cal dir les “subvencions concedides per concurs públic a projectes que fomentin i consolidin l'espai català de comunicació presentats per empreses periodístiques” que dóna directament la Generalitat de Catalunya. I és que segons la “RESOLUCIÓ PRE/4195/2006, de 28 de novembre” de 2006 aquest diari va rebre 1.204.000€. Recordem-ho, aquests diners haurien hagut de servir per iniciatives que “fomentin i consolidin l'espai català de comunicació”.
Posats a fer demagògia, permeteu-me que en faci jo. Tenint en compte que aquest mitjà ho publica gairebé tot en castellà, no seria estrany que aquests diners es destinessin a mantenir el seu vehicle on hi hauria pogut col·locar 130 vegades els mateixos utensilis que, segons ell, eren tan innecessaris.
La imatge l'he extret d'aquí.

7 comentaris:

Josep Comajoan ha dit...

No tinc paraules, Enric, per descriure la mala llet que t'entra quan llegeixes tot això que expliques en el post. Qui no ho hagi fet, que cliqui a l'enllaç que poses amb el bloc i busqui la paraula "Vanguardia" i confirmarà on és l'Espai Català de Comunicació. Bon diumenge a tothom, malgrat tot.

il-boco ha dit...

Osti, quins collons que tenen...

Em quedo sense paraules...

Com ja bé deia Rubiannes "Als fatxes aquests que els donin per tots els reputos forats de la seva reputa i asquerosa pell".

El que no puc entendre és que se'ls segueixi subvencionant... com si fessin les coses "com cal"

Salut!
Francesc

Iñaki ha dit...

Enric, fa ja molt de temps que vaig renunciar a debatre-entendre determinades coses/persones de les espanyes. Qui llegeix l'ABC sense ànim crític (que consti que jo el llegeixo -via internet- per enterar-me com respira el nacionalisme espanyol més ranci) és per a mi una persona irrecuperable per a una societat plural i oberta.
Anem pels que són encara recuperables a les espanyes...

Ah! i podem carregar (inútilment) tintes contra l'ABC, quan la veritable vergonya del "cas Benach" l'hauríem de buscar a casa nostra...

Josep Comajoan ha dit...

Enric, em sembla que et quedes curt en els càlculs. M'he rellegit els ajuts per consolidar l'"espai català de comunicació" i hi he trobat milers i milers d'euros més per a les filials radiofònica i televisiva del diari en qüestió. O sigui, que afina la calculadora, que si no, ens acabem quedant curts...

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Ei Josep! Sí, sí, tens raó que les empreses del Grupo Godó també reben diners. Però crec que en aquest cas estan més justificats perquè emeten majoritàriament en català. A més, aquest text feia referència clara a un diari en concret i al seu director.
Ah, i una cosa més, gràcies per l'elogi (també desmesurat) que fas en la Post Data de la teva entrada! No n'hi ha per tant!
Salut!
Francesc i Iñaki! Gràcies també pels comentaris, ja sabeu, es tracta d'estar atents!!!!

Anònim ha dit...

Mireu alguna estona quants calers rep El 9 Nou de la Generalitat (ara en mans amigues) i també quedareu esparverats. No m'estranya que llavors tractin tant bé a segons quins polítics de tercera.
Sr. Anònim.

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Sr. Anònim, en el mateix enllaç que poso al DOGC hi veuràs les subvencions al 9 Nou que pugen a 51.230€. Personalment, aquesta quantitat no m'esparvera gens ni mica. Tingui la tendència ideològica que tingui no es pot negar que aquest bisetmanari ha fet més per la llengua catalana que molts dels mitjans que reben subvenció.