Pobre de mi, no hi entenc massa en religions. Ni tampoc en ismes. De fet, no hi entenc massa en res. Però diria que posar a La Contra de La Vanguardia d'avui dijous que "Jesús mai va ser cristià" és recordar una informació que fa 2008 anys que ja sabem. La primera pregunta de l'entrevista (bé, no sabem si és la primera pregunta que li va fer Victor-M. Amela a Antonio Piñeiro, sabem que és la primera que posa en la seva interpretació de la conversa que van tenir) és precisament: "Jesús ¿era cristiano?".Si els meus pocs coneixements de religió no em traeixen, Jesús de Natzaret era, efectivament, d'origen jueu. Va ser després de la seva crucificció que va néixer el "mite" de Jesús en què s'interpretava el seu discurs, la seva mort i la suposada resurecció de diferents maneres. És a partir de la seva mort, i de la interpretació que se'n fa, que neix el cristianisme. Dit d'una altra manera, Jesús no podia formar part d'un moviment, d'una religió, que neix a partir del moment que ell ja no hi és. Això és d'una lògica aplastant que coneix qualsevol criatura que hagi estudiat religió a l'escola.
De fet, són molts els ismes o moviments polítics, religiosos, o del que sigui, que neixen després de la mort dels seus suposats ideòlegs. Són les generacions posteriors que interpreten, o reinterpreten, o malinterpreten les idees d'aquelles personatges i n'acaben creant allò que avui en diríem un club de fans i que en algunes ocasions es converteixen en partits o moviments polítics, religions, sectes o moviments artístics, per posar alguns exemple.
El mateix Antonio Piñeiro, expert en el cristianisme del segle I, afirma al final de l'entrevista que si Jesús hagués tornat a la Terra un segle després, se suposa que per segon cop, s'hauria afiliat a la branca més jueva dels seus múltiples deixebles, els ebionites. ¿I si Marx (Groucho i Karl), Maquiavel, Siddharta Gautama, John Locke o André Breton aixequessin cap?
PD: I parlant de La Vanguardia, interessant el post d'avui de Saül Gordillo en què ens explica que aquest diari i l'Sport es poden llegir en català a la xarxa.
3 comentaris:
Sobre això de la traducció de l'Sport i La Vanguardia, és una opció de traducció automàtica que tenen les versions digitals. També ho fa El Mundo Deportivo, a baix de tot de la web hi ha l'opció de traduir-lo al català o l'anglès.
Sí, també he vist la contraportada de La Vanguadia d'avui. Però crec que és tan sols un titular desfasat.
Fa poc en La Vanguardia digital, l'entrevistat es queixava en els comentaris de que no estava d'acord amb el titular, que distorsionava el que ell havia dit. Crec recordar que era un article sobre softcatala.
I en quan a la traducció, aquí potser entrarem en terreny fanganós. No és el mateix un escrit en català que un escrit traduït al català. Crec que és important sempre saber en quin idioma s'ha escrit l'original, independent de en quin idioma ho estiguis llegint. Això és una cosa que trobo a faltar de El Periodico.
A reveure,
Estic completament d'acord amb el que comenta Joan Ayats sobre la diferència entre l'idioma d'escriptura i la traducció. A nivell anecdòtic us puc comentar que la versió tradueix els cognoms i les frases fetes i els girs lingüístics literalment, amb el que això implica. És un pas més, cap a la normalització lingüística però, per mi, clarament insuficient.
Publica un comentari a l'entrada