Els castells, les torres humanes, ja són patrimoni cultural immaterial de la humanitat segons la UNESCO. Per cert, em fa gràcia això d'"immaterial" tenint en compte que una pinya pot arribar a suportar 8 tones de matèria humana.Me n'alegro moltíssim perquè hi ha poques coses al món que simbolitzin millor els valors d'una humanitat solidària, interclassista, generosa, integradora, laica, compromesa i valenta. No calia que ho digués la UNESCO, fa dècades que els castells són un patrimoni únic i difícilment comparable a qualsevol altre.
Encara ara ploro davant qualsevol aleta de la qual sóc testimoni. Ploro tant si el castell el corona un enxaneta dels Sagals d'Osona, els Marrecs de Salt, els Bordegassos de Vilanova, la Colla Jove de Valls o els Castellers de Barcelona. Un nen de 5 o 6 anys, a 9 metres sobre terra, aixecant el braç i la mà simbolitza tots els valors que he enumerat abans. La millor manera de demostrar que l'unió fa la força. Però també és un homenatge a totes les edats humanes. Els més veterans, a la pinya, i a mesura que anem pujant pisos anem trobant els més joves. Els més forts aguantant els més dèbils. A Oslo, Noruega, hi ha el Vigeland Sculpture Park que intenta mostrar tots aquests mateixos valors amb escultures humanes de pedra. Una visita més que recomanable. Però no em negareu que viure-ho i veure-ho amb persones de veritat és molt més emocionant.
Només hi ha una cosa que no m'acaba de convèncer dels castells: l'excessiva competitivitat que hi ha entre colles simbolitzat especialment pel concurs mundial del colles castelleres. No entenc perquè hem de convertir una tradició cultural en una espècie d'esport amb guanyadors i vençuts. A aquest ritme acabarem fent una lliga castellera en què cada cap de setmana s'hauran d'enfrontar dues colles a veure qui aconsegueix la victòria per tal de guanyar, a final de temporada, el torneig a la regularitat.
És per aquest, i altres motius (especialment perquè hi tinc familiars), que jo em sento molt a prop dels Minyons de Terrassa. És la meva colla, la que més m'emociona. Una colla que sempre s'ha negat a participar al concurs de castells. D'aquí l'emprenyamenta de castellers com en Ramon, immortalitzat gràcies a l'APM, però que exemplifica millor que ningú això que estic dient.
Aquest cap de setmana els Minyons acomiaden la temporada amb la seva clàssica Diada de la Colla, la que fa 32. Es considera l'última gran actuació de la temporada. Curiosament, l'última actuació de la temporada serà la primera des que els castellers han estat declarats patrimoni de la humanitat.
Així doncs, què millor per homenatjar els castells i celebrar aquesta designació, que anar a veure els Minyons a Terrassa, els Castellers de Barcelona i els Castellers de Sants aquest diumenge dia 21 a les 12h. Amb una mica de sort podreu tornar a veure el 3 de 10 amb folre i manilles, com aquest d'aquí sota, que jo vaig tenir l'enorme privilegi de poder veure en directe.
(Foto de Víctor Castelo)
Encara ara ploro davant qualsevol aleta de la qual sóc testimoni. Ploro tant si el castell el corona un enxaneta dels Sagals d'Osona, els Marrecs de Salt, els Bordegassos de Vilanova, la Colla Jove de Valls o els Castellers de Barcelona. Un nen de 5 o 6 anys, a 9 metres sobre terra, aixecant el braç i la mà simbolitza tots els valors que he enumerat abans. La millor manera de demostrar que l'unió fa la força. Però també és un homenatge a totes les edats humanes. Els més veterans, a la pinya, i a mesura que anem pujant pisos anem trobant els més joves. Els més forts aguantant els més dèbils. A Oslo, Noruega, hi ha el Vigeland Sculpture Park que intenta mostrar tots aquests mateixos valors amb escultures humanes de pedra. Una visita més que recomanable. Però no em negareu que viure-ho i veure-ho amb persones de veritat és molt més emocionant.
Només hi ha una cosa que no m'acaba de convèncer dels castells: l'excessiva competitivitat que hi ha entre colles simbolitzat especialment pel concurs mundial del colles castelleres. No entenc perquè hem de convertir una tradició cultural en una espècie d'esport amb guanyadors i vençuts. A aquest ritme acabarem fent una lliga castellera en què cada cap de setmana s'hauran d'enfrontar dues colles a veure qui aconsegueix la victòria per tal de guanyar, a final de temporada, el torneig a la regularitat.
És per aquest, i altres motius (especialment perquè hi tinc familiars), que jo em sento molt a prop dels Minyons de Terrassa. És la meva colla, la que més m'emociona. Una colla que sempre s'ha negat a participar al concurs de castells. D'aquí l'emprenyamenta de castellers com en Ramon, immortalitzat gràcies a l'APM, però que exemplifica millor que ningú això que estic dient.
Aquest cap de setmana els Minyons acomiaden la temporada amb la seva clàssica Diada de la Colla, la que fa 32. Es considera l'última gran actuació de la temporada. Curiosament, l'última actuació de la temporada serà la primera des que els castellers han estat declarats patrimoni de la humanitat.
Així doncs, què millor per homenatjar els castells i celebrar aquesta designació, que anar a veure els Minyons a Terrassa, els Castellers de Barcelona i els Castellers de Sants aquest diumenge dia 21 a les 12h. Amb una mica de sort podreu tornar a veure el 3 de 10 amb folre i manilles, com aquest d'aquí sota, que jo vaig tenir l'enorme privilegi de poder veure en directe.
(Foto de Víctor Castelo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada