18 de novembre de 2010

Dues hipòtesis sobre CiU

L'estrella de la campanya de CiU pel 28N és el concert econòmic. CiU ha decidit fer d'aquesta reivindicació l'eix principal del seu govern. És normal, per tant, que tothom i digui la seva a l'hora de creure's o no si aquest és un objectiu assolible o no.
Sembla ser que des de la federació ja s'han encarregat de posar una mica d'aigua al vi i que, en realitat, no demanen el concert econòmic sinó una cosa semblant que doni més diners dels que rebem ara.
Doncs jo tinc dues hipòtesis del que pot passar amb això del concert econòmic. Bé, en realitat hi ha tres opcions, però la primera la descarto. Descarto que el govern espanyol, sense més, ens doni el concert econòmic. Tenint en compte això, només ens queden dues opcions.

1a Opció
El que tem la majoria és que CiU, quan governi, arribi a un nou pacte del peix al cove que doni més diners a Catalunya i que això ho venguin com allò que ells en deien "quelcom semblant al concert econòmic". Tot i que Catalunya no recapti tots els diners i que no enviï un "cupo" a Madrid, diran que tenim pràcticament els mateixos diners. Això, doncs, és el que té més probabilitats de passar perquè, senzillament, ha estat el que ha fet sempre CiU quan ha governat. I, perquè negar-ho, el mateix que ha fet el PSc aquests últims anys. Per tant, els milers i milers de votants de CiU tradicionals tan els fot si això passa perquè ja saben de quin peu calcen. En canvi, és probable que decebi a molts d'aquells nous votants, principalment els emprenyats amb ERC. Però com que CiU ja estarà governant, se'n fotrà de tot plegat.

2a Opció
Però podria passar una altra cosa. Imaginem-nos que CiU comença a demanar el concert econòmic un cop siguin al govern. I que ho demanin per tots caps i cantons, de tort i de dret. Llavors, com dèiem, Madrid es negarà en rodó a cedir aquest privilegi a Catalunya. S'hi negarà per terra, mar i aire. I aquí les coses podrien tenir dues sortides, però una també la descarto. Em nego a creure que els dirigents convergents diguessin "no ho voleu?, ah, vale!", i ja està. Tan panxos. El govern d'Artur Mas podria dir amén, i justificar que no han aconseguit el concert per culpa d'Espanya. Però no, si Madrid s'hi tanqués en banda, només em puc imaginar una CiU sent fidel a la seva proclama del dret a decidir i que acabessin afirmant: "no ens deixeu cap més opció: convoquem el poble de Catalunya a un referèndum per demanar-li si encara vol seguir formant part de l'Estat espanyol".

No sé quina de les dues opcions creieu que és més probable. Però és important tenir-ho en compte abans d'anar a votar. Jo, personalment, tinc l'esperança que l'opció bona sigui la segona. I no només això, sinó que en el fons desitjo que aquest sigui l'objectiu real de Mas, Puig, Pujol i Homs. Que el concert econòmic només sigui una cortina de fum per fer evident que a Espanya ja no li podem demanar res més i que tinguin un argument per fer el que realment desitgen: ser al govern quan aconseguim ser un Estat i així construir realment una Catalunya millor. Insisteixo, això és el que desitjaria que passés, però...

3 comentaris:

Riki ha dit...

Acabarà passant la primera opció, per desgràcia, a no ser que hagin de pactar amb una dels tres partits independentistes (ERC, SI i R.Cat) i aleshores ja no es puguin amagar sota les pedres.

Ells saben que el concert econòmic no és viable, i podria ser que aquest cop amb el tema del dret a decidir anessin en serio. Tan de bo sigui així. Jo però no m'esperaré a que es treguin la careta un cop al govern, sinó que optaré per intentar obligar-los a fer la segona opció.

Lluís Sabatés i Padrós ha dit...

Em pensava que erets independentista de veritat!!!! No m'acabo de creure que la teva màxima aspiració nacional sigui el concert econòmic. De totes maneres és igual tindrem el que ens mereixem: Unionisme!!!!!!
Espero que el 28N siguem tots VALENTS!!!!!

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Riki, gràcies pels teus últims comentaris! Tan de bo ens en sortim.
Lluís, em dol que o no m'hagi sabut explicar o no m'hagis volgut entendre. Si us plau, torna't a llegir el meu text.