Encara ara flipo cada vegada que llegeixo l'eslògan del PSC "Ni independentista, ni de dretes". Sóc incapaç d'entendre quina ment dependentista pot inventar un frase com aquesta per la campanya electoral.I no ho dic perquè sigui una frase en negatiu i que portant-la en sentit positiu pot dur-nos a "Espanyolista i d'esquerres", com afirma en un bon article Empar Moliner. Això ja ho sabem i no cal que ens ho recordi. Tampoc flipo perquè és molt fàcil fer conya amb els "Ni Ni". O sigui, que algú pot fer la brometa fàcil que Montilla sempre ha estat un Ni Ni, algú que ni ha estudiat ni ha treballat, com ja he llegit en alguns comentaris. O potser d'altres diran que ara el PSC fa aquesta campanya perquè quan se'n vagin a l'oposició es puguin beneficiar dels sous que el mateix PSC ha aprovat per pagar els Ni Ni.
Déu me'n guardi de considerar aquesta una mala campanya perquè, una vegada més, els socialistes juguen amb l'estratègia de la por, de "vigileu que ve el llop", com ja van fer amb aquell "Si tú no vas, ellos vuelven".
Perdoneu-me si no em carrego l'eslògan, com ja hem llegit sobradament, mostrant la paradoxa que diuen això mentre no fan fàstics a pactar 7 anys amb independentistes a Catalunya, i amb els de dretes a Madrid o Euskadi.
Cap d'aquests arguments em serveix per criticar aquesta campanya perquè, senzillament, estan en la línia habitual del PSC i perquè és totalment coherent amb allò que diuen que defensen i ataquen.
No. Si flipo veient aquest eslògan és perquè Montilla ha matat definitivament el seu "Fets, no paraules", que pretenia substituir el debat sobiranista pel debat "allò que realment preocupa a la gent". No entenc com els mateixos socialistes, que odien parlar d'independència perquè saben que és possible, ara resulta que la mantenen al centre del debat. Diuen que Salvador Dalí deia "val més que parlin de tu, encara que sigui per bé". Doncs això, els independentistes han d'estar contents que els socialistes, els peperos, els espanyolistes (ja ho sé, darrere de "socialistes" i "peperos" aquesta paraula és reiterativa), la majoria de mitjans, etcètera, parlin malament de la independència ja que això només crea més secessionistes.
Déu me'n guardi de considerar aquesta una mala campanya perquè, una vegada més, els socialistes juguen amb l'estratègia de la por, de "vigileu que ve el llop", com ja van fer amb aquell "Si tú no vas, ellos vuelven".
Perdoneu-me si no em carrego l'eslògan, com ja hem llegit sobradament, mostrant la paradoxa que diuen això mentre no fan fàstics a pactar 7 anys amb independentistes a Catalunya, i amb els de dretes a Madrid o Euskadi.
Cap d'aquests arguments em serveix per criticar aquesta campanya perquè, senzillament, estan en la línia habitual del PSC i perquè és totalment coherent amb allò que diuen que defensen i ataquen.
No. Si flipo veient aquest eslògan és perquè Montilla ha matat definitivament el seu "Fets, no paraules", que pretenia substituir el debat sobiranista pel debat "allò que realment preocupa a la gent". No entenc com els mateixos socialistes, que odien parlar d'independència perquè saben que és possible, ara resulta que la mantenen al centre del debat. Diuen que Salvador Dalí deia "val més que parlin de tu, encara que sigui per bé". Doncs això, els independentistes han d'estar contents que els socialistes, els peperos, els espanyolistes (ja ho sé, darrere de "socialistes" i "peperos" aquesta paraula és reiterativa), la majoria de mitjans, etcètera, parlin malament de la independència ja que això només crea més secessionistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada