El tamany de l'engany

Carles Castro continua fent de profeta de La Vanguardia, tal i com ja us explicava fa més d'un any. Avui ens ha volgut donar una nova lliçó de "política ficció", com ell mateix reconeix 510 paraules després d'haver començat el text. Un text, encara que ells diuen que és un gènere d'opinió no ho aparenta, titulat el "Tamaño de la independencia". En aquesta anàlisi de les dades del 13D Castro compara la participació d'aquest referèndum amb altres votacions a diferència del que feia jo fa uns dies, en què comparava el nombre total de vots. El periodista de La Vanguardia calcula què passaria si hi hagués la participació que hi ha hagut en els últims referèndums o en les últimes eleccions legislatives.
A partir d'aquí arriba a la conclusió que amb una participació inferior al 50% el 'sí' guanyaria, en canvi, amb una participació superior al 55%, el mínim que exigeix la UE, guanyaria el 'no'. Com ho justifica?, doncs així: "¿Cómo se mide esa realidad? Pues muy sencillo: las magnitudes del apoyo electoral a la independencia no pueden calcularse nunca sobre el 100% de los electores teóricos, sino sobre el porcentaje máximo de ciudadanos que han acudido alguna vez a las urnas en Catalunya: el 80%. Por ello, cualquier tasa de apoyo a la independencia –por ejemplo, la que se registró el 13-D en los municipios que acogieron la consulta soberanista: un 26% de los convocados– no supone que la secesión tenga el respaldo de tres de cada diez electores, sino de tres de cada ocho." Això semblaria que beneficia a la independència, però no és veritat. Ara us explico perquè.

Per començar, ell mateix reconeix que "Naturalmente, se trata de un ejercicio de política ficción, adulterado por diversos factores: el 13 de diciembre se modificó el censo electoral, los territorios elegidos no representaban con fidelidad la estructura sociológica de Catalunya (y suponían menos del 15% de su censo electoral) y, finalmente, la votación careció de las garantías que ofrece una convocatoria institucional." Efectivament, el cens es va modificar en detriment a l'independentisme, si en realitat s'hagués comptat la gent que realment té dret a vot, el percentatge final hauria pujat substancialment. Sí que estic d'acord que el resultat no representa la realitat social del país. I, finalment, sobre el que afirma Castro, més aviat diria que en lloc de no tenir les garanties no va disposar del suport institucional.

Però l'autèntica trampa que fa Castro és més escandolsa: dóna per suposat que en un referèndum real tota la gent que no va votar en aquestes consultes i que anés a votar ho faria pel 'no'. O sigui, ell calcula que si en lloc d'un 27,5% de participació hi hagués un 56,0%, com va passar a les catalanes del 2006, el 28,5% restant votaria que 'no'. Fixeu-vos, doncs, com aquestes dades amb un 55% de participació, el mínim exigible per ser reconegut un referèndum per la UE, no s'arribaria al 51% necessari per aconseguir-la.

¿Realment està convençut Carles Castro que si es convoqués un referèndum vinculant, oficial, sobre la independència no hi hauria més partidaris del 'sí' que anessin a votar? Ah, és clar, no me'n recordava, és un exercici de política ficció.