Passar per l'aro

Després de la Festa Major de Torelló, tocava l'excursió d'aquest any. De fet, és la primera sortida que fem des que van néixer els bessons fa tres anys. Aquell estiu, prou feines vàrem tenir a superar les gastronteritis. El segon, l'any passat, vam passar mig agost a l'hospital amb l'apendicitis de la Laia. Així doncs, les primeres vacances en família no les podíem passar massa lluny amb aquesta trepa. Així que vàrem decidir-nos, a última hora, per acompanyar una setmana els parents a Platja d'Aro. Sí, hem anat possiblement al poble més lleig de la Costa Brava (potser també de les comarques gironines i possiblement de tot el país). Els carrers, almenys, són possiblement els més descuidats de Catalunya (plens de pixats aquí, i de forats allà...). També és el més ple de gent, la meitat de la qual osonenca. Si a això hi afegim que l'apartament que hem llogat era caríssim i un pèl (o més d'un) destartalat, podem dir que aquest any m'ha tocat passar per l'aro (literalment). Vaja, el tipus de vacances que un servidor no somniava fer.

Però hi ha una cosa que les ha fet unes magnífiques vacances: la companyia. Sense cap mena de dubte, no hi ha res millor que portar-te bé amb aquells qui viatges. De fet, no importa a on vagis si vas ben acompanyat.