25 d’agost de 2008

El problema no és ICV

Es fa difícil entendre tants escarafalls perquè Joan Saura es va tancar en un habitació amb María Teresa Fernández de la Vega i li va dir "a tus zapatos, zapatera!". Aquesta és, ha estat i serà la funció d'Iniciativa al Govern: jeure als peus del Partido Socialista Obrero Español. ICV és un partit decoratiu, d'estètica aparentment més agradable. Un partit que voten aquells a qui els fa certa angúnia votar el PSC-PSOE i que, al mateix temps, en cap cas votarien CiU o PP. Un partit que es tenyeix de més progre quan no governa i que quan està al govern senzillament fa el que el germà gran li diu. I prou. Per tant, a ningú ha de sorprendre que Saura i cia. no voti a favor de Catalunya. ICV no és el problema.
Tampoc l'és el PSC. Aquest partit és, també, una sucursal, una delegació territorial, del PSOE. Creure que les amenaces dels Castells i Maragalls arribaran a port és d'una gran ingenüitat. Tampoc s'entén massa l'entusiasme que demostren alguns quan senten parlar als dos consellers suposadament catalanistes del Govern. El PSC ara té una nova oportunitat per demostrar allò que mai ha volgut demostrar: que té veu pròpia. Seria una autèntica sorpresa que votés diferent al Congrés espanyol. També seria, perquè negar-ho, un pas enrere en les aspiracions independentistes (això no ho digueu a ningú).
No, l'autèntic problema és Esquerra. Bé, potser encara no ho és sinó que pot ser-ho. El Govern de Catalunya, en realitat, està a les seves mans. No és el PSC qui pot fer fora ERC sinó que pot ser ERC qui pot fer fora de la Generalitat el PSC. És Esquerra el partit que pot plantar-se si, per enèsima vegada, el PSOE i el PSC estafen Catalunya i perpetuen la nostra submissió. Ara, com en ocasions anteriors des del 2003, el partit de Puigcercós té també una oportunitat per demostrar quelcom: que no s'ha convertit en el tercer partit decoratiu del país.

1 comentari:

Lluís Sabatés i Padrós ha dit...

Jo aniria més enllà. El problema es CiU. ERC penso i és el que m'agradaria, ha d'exigir el màxim que permeti l'Estatut, però l'altre dia vaig sentir unes declaracions del clon d'en Pujol el Quico Oms (ara no sé si va amb H o sense) a la Univ.Catalana d'Estiu que volia pactar uns mínims. Realment no entenc res.
Ells mateixos ja tornen a retallar el que ja van escapçar en el seu moment a la Moncloa entre Mas i ZP. Ja ho anirem veient...