¿Ets comprador del diari El País? O, ¿En coneixes algun, de comprador? Si és així, suposo que deus haver sentit allò que aquest diari és el de referència a Espanya, i coses per l'estil. Hi ha una espècie de "coincidència" en afirmar que aquest és el suposat diari progressista i l'únic d'Espanya compromès amb la veritat i bla, bla i bla.
Doncs si encara penses així, avui t'ensenyaré un parell d'exemples per veure si, d'una punyetera vegada, canvies d'idea.
1r. EXEMPLE
Suposem que en aquest diari llegeixes, en una entrevista a Michelle Jenner (actriu) aquest titular: “Me iría de copas con ZP” (26/05/08). Segons els criteris periodístics clàssics, que tant prediquen des d'aquest diari, el titular d'una entrevista ha de mostrar allò més destacat que diu l'entrevistat. I no només això, sinó que en essència han de reflectir el seu pensament. Doncs bé, la pregunta i resposta exacte van ser aquestes:
P. Para una noche de copas…
¿Zapatero o Rajoy?
R. Ninguno. Pero si hay que
elegir me iría con ZP que me cae
mejor
¿Cal afegir algun comentari? ¿El titular, per ser més exactes, no seria: "No me iría de copas ni con ZP ni con Rajoy"?
2n. EXEMPLE
El segon exemple és encara més greu. La portada és del dissabte passat, 12 de juliol. El titular de portada és d'una falsedat i mala intenció extremes: "Cataluña segregará a los niños africanos fuera de la red escolar" i subtítol "Generalitat y ayuntamientos decidirán qué menores serán discriminados". I l'entradeta no té pèrdua: "La Generalitat de Cataluña presentó ayer cuatro de los centros especiales, al margen de la red educativa, en los que prevé apartar durante meses a los inmigrantes de 8 a 18 años llegados de zonas de culturas distantes de la europea, como es el caso de África. Unas “oficinas de escolarización”, formadas por la Generalitat y ayuntamientos, seleccionarán qué niños deben ir a esos centros, bautizados eufemísticamente Espacios de Bienvenida Educativa." Si això no és un text d'opinió, no sé què ho serà.
Però la mala llet encara va més enllà. Mireu a aquí sota quina és la principal fotografia de portada. D'acord, és una fotonotícia que no té res a veure amb al text, però ja sabeu que estèticament la imatge està premeditadament col·locada perquè visualment i moralment relacionem les dues coses.
Aquest és el periodisme seriós que fan a Espanya, imagineu-vos aquell que no ho és...
7 comentaris:
Enric com a subscriptor i lector del País comparteixo totalment la crítica que exposes sobre tractament de la notícia de les EBE.
Cert, el tractament resulta sorprenent , tan en el titular , el posicionament i l'associació fotogràfica. Malgrat el diari ha donat resposta en una secció menor ( menor en quan a posicionament informatiu, que no pas de lectors )a veus com la del conseller Maragall o la diputada Lídia Santos) no comparteixo plenament la idea que reculls.
Cert , la línea del diari és pròxima al PSOE ( negar-ho resltaria ceguessa ), però tot i això , darrerament les editorials del propi diari han atacat durament a Zapatero( a mi prsonalment m'agrada més ara ) i es visualitza un tractament molt condescendent amb certs líders del PP ( Gallardon : tots sabem de l'amistat entre el fill Polanco i ell).
Exemples darrers:
- Molt dur l'editorial sobre la compra dels drets del futbol per les TV Públiques ( s'enten, escaldats pel cas mediapro).
- Editorials molt dures sobre la directiva de la Inmigració.
- Tractament molt dur amb "l'apatia " del govern en la resolució de la crisi econòmica.
Així doncs, al meu parer, tot i l'error i les discrepancies amb el País i alguns dels seus opinadors ( Savater , Unzueta, vargas Llosa), disposa de bons periodistes com la Soledad Gallego, en Miquel Noguer , la Rosa Montero, gent com la
Maruja torres, en Ramoneda , Rafel Argullol, etc..
No voldria que em mal interpretesis Enric, no vull defensar al país, però aquest ús i tractament polític i interessat , llargament debatut e les teories de la construcció de l'agenda setting i la opinió pública , i el paper del marketing polític en actors polítics , es dona en tots els medis ( lògicament tu coneixes el joc recíproc en temps preelectorals dels medis i els partits: enquestes, editorials, enfoc d'escàndols, portades, etc...)
Gràcies Enric, seguiré atent al teu blog i a la teva tesi ( aveure si la podem llegir aviat en la xarxa ).
Els articles d'opinió almenys els signen persones de les quals pots interpretar i conéixer més o menys els seus posicionaments. Però aquests els exemples d'aquesta entrada són segurament habituals -no ho sé perquè només em llegeixo online els articles del culla i poca cosa mésa l'edició digital. I si no recordeu l'editorial sobre la manifestació del desembre passat; "trampa y bochorno" una descripció perfecta del que feia el diari...
Molt ben trobat. Llàstima que a mi no m'hagis de convèncer.
Salut.
El nou franquisme d'esquerres s'amaga allà on sembla que es defensa més la democràcia.
Anticatalanisme sense complexos.
És realment lamentable com aquella professió que estimem i que aspirem a dur a terme amb professionalitat algun dia, ens dona aquests banys de realitat que ens demostren com, sovint, les coses no són com sempre haviem cregut que serien
si el Pais fà aixó que ens queda ?
Jo abans llegia El País, però quan a la facultat van començar a regalar-lo, vaig passar a comprar La Vanguardia (com que em regalaven un, dons en comprava un altre). Llavors em vaig quedar amb La Vanguardia. I no, no m'agraden les columnes del Quim Monzó!
Per cert, això de la fotonotícia té tanta mala llet com quan a l'ABC posaven la foto d'un atemptat d'ETA i a la mateixa portada un titular ben gran sobre Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada