És curiosa la sensació de déjà vu que estem vivint a Torelló. Dissortadament, el nostre alcalde torna a estar de baixa, esperem que es recuperi al més aviat possible, i el seu càrrec l’ocupa accidentalment el convergent i exalcalde Lluís Bassas. Després del pacte entre Convergència i els Socialistes ara a l’Ajuntament de Torelló tenim sociovergència, però amb un alcalde que no va guanyar les eleccions. Per tant, més aviat tenim un govern conversialista.
La veritat és que és molt positiu que els dos grans partits s’hagin posat d’acord per governar. Quan un partit local no té la majoria necessària per governar en solitari, la millor opció és arribar a pactes. I si aquests pactes els fan el màxim possible de regidors, encara millor.
Ara, aquells que esperen que amb aquest pacte a Torelló canviaran les coses que s’han fet malament els últims anys, segurament s’equivoquen. En el fons, el PSC i CiU comparteixen una manera de fer conservadora. Per descomptat que s’han fet coses bones, però sovint per cada pas endavant se n’han fet dos enrere. Vaja, que a cada bogada es perd un llençol.
Aquesta és la gran oportunitat que té Esquerra de consolidar-se com a únic referent a l’oposició. Per cert, això és el millor que li podia haver passat a ERC el 2003 després de les eleccions al Parlament de Catalunya. Com dèiem, doncs, és el moment perquè l’ERC de Torelló es converteixi en una autèntica alternativa de govern. Per això només cal actuar amb fermesa a l’oposició i aprofitar el temps que falta per a les eleccions per ampliar suports tant entre els votants com entre possibles “fitxatges” electorals.
La veritat és que és molt positiu que els dos grans partits s’hagin posat d’acord per governar. Quan un partit local no té la majoria necessària per governar en solitari, la millor opció és arribar a pactes. I si aquests pactes els fan el màxim possible de regidors, encara millor.
Ara, aquells que esperen que amb aquest pacte a Torelló canviaran les coses que s’han fet malament els últims anys, segurament s’equivoquen. En el fons, el PSC i CiU comparteixen una manera de fer conservadora. Per descomptat que s’han fet coses bones, però sovint per cada pas endavant se n’han fet dos enrere. Vaja, que a cada bogada es perd un llençol.
Aquesta és la gran oportunitat que té Esquerra de consolidar-se com a únic referent a l’oposició. Per cert, això és el millor que li podia haver passat a ERC el 2003 després de les eleccions al Parlament de Catalunya. Com dèiem, doncs, és el moment perquè l’ERC de Torelló es converteixi en una autèntica alternativa de govern. Per això només cal actuar amb fermesa a l’oposició i aprofitar el temps que falta per a les eleccions per ampliar suports tant entre els votants com entre possibles “fitxatges” electorals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada