Sento ser pesat, però és aquella emoció indescriptible abans d'una gran cita, en què tot tu traspues les emocions prèvies. De fons sona el Boss, i a Internet ja he trobat la set list de Donosti. És aquesta:
Tunnel Of Love
No Surrender
Out In The Street
The Promised Land
Hungry Heart
Summertime Blues
Growin' Up
Atlantic City 
Prove It All Night
Darlington County
Because The Night
She's The One
Livin' In The Future
Mary's Place
Tougher Than The Rest
Incident On 57th Street
The Rising
Last To Die
Long Walk Home
Badlands
Thunder Road
Born To Run
Bobby Jean
Dancing In The Dark
American Land
Twist And Shout
Què voleu que us digui, firmo ara mateix. Potser enyoraríem un The River o un Spirit in the Night o... Buf! Tantes! Però, per allò que us explicava fa uns dies, no em faria res que toqués les dues peces del Tunnel Of Love. La veritat és que les dues, la que duu el mateix títol que el disc i Tougher Than The Rest m'agraden especialment. Inisisteixo, m'agraden perquè és el primer disc que em vaig comprar de la meva butxaca de l'Springsteen quan va sortir a la venda. I això sempre es recorda amb especial "carinyo".
Per cert, avui El País dedica un pseudoreportatge del concert del 88 a Madrid que titula: 2-8-1988: aquella noche eterna del 'Boss'. Per variar, el suposat "periódico global en español" vol destacar el suposat idili del Boss amb Madrid amb frases del tipus: "Pero aquella del 2 de agosto del 88 era la noche en la que la E-Street Band no se quería ir". I ho justifica dient que el concert es va allargar i allargar... Doncs bé, els senyors de Madrid haurien de recordar algunes coses. La primera és que en aquell concert va cantar 31 cançons, el promig que va cantar en aquella gira. Però és que l'endemà, a Barcelona, en l'últim concert de la gira (detall important), en va cantar 32, una més. Les diferències van ser que a Madrid va cantar Paradise By The C i Because The Night i a Barcelona en el seu lloc Thunder Road i Working On The Highway. I la cançó de més al camp Nou va ser Can't Help Falling In Love. Mal que els pesi als centralistes i espanyolistes d'El País, Bruce Springsteen està enamorat de Barcelona i no de Madrid. Si no, ¿Com s'explica que alguns cronistes oficials diguin que el concert de Barcelona del 21 d'abril de 1981 sigui considerat un dels millors que ha fet mai? ¿Com s'explica, si no, que escollís el concert de Barcelona del 18 de novembre de 2003 per fer-ne un DVD, l'únic concert sencer editat oficialment? ¿Com, si no, s'explica que el 1988 acabés la gira mundial a Barcelona? ¿Com s'explica, si no, que també el 1988 s'escollís Barcelona, en lloc de Madrid, per fer el concert d'Amnistia Internacional i aquell fos l'últim de la gira europea? ¿Com és que el 1999, quan es reuneix de nou l'E-Street Band, triïn Barcelona per començar la gira mundial, després dels dos concerts d'entrenament a casa, New Jersey? ¿Ah, i què als sembla a Madrid que aquesta gira europea acabi a Barcelona no amb un sinó dos concerts al Camp Nou? I que es preparin, que la llista de cançons a Barcelona segur que millora les de Madrid: paraula d'springsteenià!
PD Les fotos són de Javier Hernández d'El País.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada