16 de juny de 2008

Les fronteres de la xarxa

És curiós com en un món globalitzat divendres vam celebrar la posada en marxa d’unes fronteres a la xarxa. Què és, sinó, que una colla de blocaires d’Osona es posin d’acord perquè la seva comarca sigui visible a internet. Sembla una aparent contradicció, un pas enrere. Això poden pensar aquells que diuen que en una Europa cada vegada més unida no té sentit demanar la independència de Catalunya o d’Euskadi.
Doncs s’equivoquen. En un món ferotgement globalitzat, les fronteres tenen més sentit que mai. És a través de la reivindicació d’allò local, de la defensa d’allò més proper, que podem projectar-nos al món sense interferències. I és que avui en dia les fronteres ja no tenen barreres, tot el contrari: són portes. Portes obertes a tothom qui vulgui entrar a visitar-nos. Només aquells qui utilitzen les fronteres per aïllar-se o per preparar-se per la guerra, no tenen futur en aquest món que és de tots.
Per això l’Osonosfera és un Portal. És l’aparador virtual de la pluralitat dels internautes de la nostra comarca. Això ens van explicar, a la seva manera, els llevadors de la criatura: Vicent Partal, Carles Puigdemont i Saül Gordillo a Tavèrnoles. Partal ens va dir que el periodisme ha de saber conviure amb els blocs. Que aquests últims no fan periodisme (jo ho matisaria), però són imprescindibles. I, a més, aquest bell i vell ofici necessita de la xarxa com a canal de comunicació. Puigdemont va reivindicar la veu pròpia del polític que té llibertat per desmarcar-se, quan convé, de la veu oficial del partit. Una veu de proximitat i que, alhora, es compromet a través d’unes paraules que són un contracte amb la ciutadania. I, inicialment, Gordillo ens va explicar que la clau de fer-se conèixer a través de la xarxa és la constància i una capacitat d’innovació constant. Tres grans intervencions i, sortosament, el moderador de la taula era l’únic que estava una mica espès.
És d’agrair que els blocaires pioners de l’osonosfera hagin tingut la força, la constància i la perseverança de tirar endavant aquest projecte. I, fins i tot, tal com resumeix molt bé en Josep Comajoan, ja hi ha certa discussió d’allò que hauria de millorar en l’entorn blocaire de la comarca. Un debat un pèl estèril i injustificat perquè l’osonosfera és de tots aquells qui vulguin ser-hi. I per a properes trobades, hi ha tants temes a tractar com llonganisses.
Les fotos són de Jordi Vila i el vídeo d'Arnau Martí.




Trobada Osonosfera from Arnau Martí on Vimeo.