Puigcercós i Carandell

No sóc militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i, per tant, no tinc dret a vot a les seves eleccions. Però sí que tinc una mínima idea d'allò que m'agradaria que acabés passant al partit independentista. El primer que voldria és que no guanyés un tàndem. Vull dir que per mostrar les diferents tendències del partit seria millor que sortís elegit president el membre d'una candidatura i secretari general d'una altra.
Una altra cosa desitjable és que qui guanyi la presidència sigui algú amb molta experiència dins el partit i molta experiència amb càrrecs institucionals. Aquesta figura, qui millor l'encarna, és Joan Puigcercós. Aquests dies se li critica el document privat que es va fer públic a través de l'Avui. No entenc perquè. El maquievalisme és propi de qualsevol, insisteixo, qualsevol polític que vulgui tenir responsabilitats de govern. L'única cosa que se li pot criticar, en tot cas, és que hagi estat poc astut a l'hora de posar certes idees sobre paper i que, després, no hagi impedit que aquestes s'hagin filtrat als mitjans. Són molts els polítics que, en privat, diuen i/o escriuen coses semblants o pitjors dels seus companys de partit. I són molts els periodistes que tenen documents interns de polítics que, interessadament, no acaben publicant.

Puigcercós és prou maquievèlic i està sobradament preparat per presidir el partit. I també és, a hores d'ara, el candidat més ben posicionat per tal d'obtenir millors resultats a les eleccions a la presidència de la Generalitat. En un context polític en què guanyen le eleccions els millors gestors, Puigcercós té possibilitats, fins i tot, d'acabar sent president de Catalunya. En aquest sentit, els candidats Renyer, Benach i Carretero tenen massa camí a fer per guanyar-se la simpatia i el suport de no només els nous votants d'ERC sinó també dels propis. I la figura de Carod-Rovira sembla que ja ha cremat tots els cartutxos per repetir com a presidenciable.
Pel que fa a la secretaria general, Rut Caranadell hauria de ser la guanyadora. Hi ha diferents motius. El primer, i principal, és que assegura que l'autèntica veu crítica del partit tingui també la presència que es mereix. Així, amb el tàndem Puicercós-Carandell, es garanteix un bon equilibri entre la continuitat renovada i la renovació continuada. I és que cap de les altres tres candidats significaria una autèntica renovació. A més, la parella de Puigcercós a dirigir el partit, Ridao, ha demostrat unes poques ganes que ja l'haurien d'inhabilitar.

Carandell és la candidata que està menys contaminada. Els altres tres candidats ja han tingut alguna mena de responsabilitat dins al partit. Aquesta poca experiència de partit podria semblar que és insuficient, però el que li convé ara a Esquerra és fer net i començar de zero, especialment en la secretaria general, per dirigir totes les tendències. Tot depèn de l'equip que l'acompanyi, que sí que podria estar format per gent que hagi tingut algun paper dins al partit i de les altres candidatures. ¿Què millor que un equilibri de forces per aconseguir que tots els sectors puguin fer sentir la seva veu? A més, una dona amb aquestes responsabilitats, inèdit als altres partits, segur que és garantia de bona gestió.

Estic convençut que aquesta no acabarà sent la combinació guanyadora, però també tinc la impressió que, passi el que passi, les coses a ERC no milloraran massa.